Fins quan durarà?

Són les 23.23 hores del divendres 7 de març de 2008. O sigui prop de les 12 de la nit. Avui estreno un blog. He batejat la primera entrada amb el títol Fins quan durarà? perquè sóc experta en començar mil projectes i no acabar-ne cap. Potser una setmana, un mes, un any? vés a saber. De fet tampoc no té cap importància. Durarà fins que m'en cansi, fins que ja no m'ho passi bé. L'he batejat amb el nom de El bolero de Chavela perquè els boleros m'omplen, perquè la paraula "bolero" m'agrada i perquè penso que la vida és un bolero. I no em dic Chavela, em dic Ester, però passats els trenta vaig descobrir l'autenticitat de la Vargas i vaig pensar que quan sigui gran m'agradaria ser com ella.
Ja són les 23.25 .El dia ja s'esgota i en faig un petit balanç. A la feina molta feina com sempre i al carrer molta fred. El millor, una conversa apassionant amb la meva filla adolescent - quinze primaveres en el seu punt més àlgid - mentre ens cruspiem aquest menú: macarrons, bistec amb patates i flam d'ou. El pitjor, ETA ha tornat a matar avui. A Mondragón.Es deia Isaias, tenia 43 anys i tres fills. Penso en Euskadi, i em venen el cap els seus pebrots verds, els potes, el pont de Portu, el cafè Iruña, Pagoederraga, la Marisa, la Idoia. Quines ganes de tornar-hi.
Ja són les 23.55, cinc minuts més i serà dissabte. Jornada de reflexió. Diumenge hi ha eleccions . Sé a qui no votaré però no sé a qui votaré. Serà qüestió de reflexionar de veritat doncs.
Ja són les 23.58. És curiós però m'ho he passat bé. O sigui , com a mínim, aquest blog ja durarà un dia. Fins demà.