dimarts, 30 de juny de 2009

Regals de l'atzar






És una dona menuda amb cara de bona persona. Són prop de les quatre de la tarda i ensopego amb la seva veu en un dels carrers laterals de la catedral. Canta l’Ave Maria. Em recolzo una estona en una paret per escoltar-la i quan posa fi a la melodia li llenço unes monedes en una petita caixa que té al terra. Em dóna les gràcies i jo també a ella per regalar-me aquells instants i aleshores em lliura la seva targeta de presentació. Es diu Pilar Rodríguez i llegeixo que es poetessa i soprano professional i que fins i tot té una web que qualsevol dia xafardejaré.

No goso preguntar-li quanta estona feia que hi era, quan marxarà d’allà i per què que canta una peça que em té el cor robat just en el moment que travesso aquell carreró d’un barri que m’ enamora. Busco respostes i em dic que no deu tenir res d’estrany que algú entoni l’Ave Maria en un lloc proper a un temple religiós.

Amb la sort de trobar lliure el racó més preuat em refugio a la catedral per seguir un ritual que em captiva. Embolcallar-me d’olors, sons i imatges que embriaguen, malgrat no saber esbrinar encara les raons de trobar en aquest temple un cau impagable de pau i calma. Ni el soroll d’unes obres properes poden entorpir l’harmonia buscada.

Quan el cor em diu prou dic adéu a les seves parets i en sortir, veig a la plaça un noi assegut en una cadira una mica destralada. Es protegeix del sol amb una gorra, i amb una guitarra a les mans canta boleros. Primer sona el Sabor a Mi i després el Contigo aprendí. I em torno a preguntar per què en aquell precís instant la vida insisteix a sorprendre’m i a regalar-me moments que potser, vés a saber, anhelava el meu inconscient. M’assec a les escales. Fa molta calor i una ampolla d’aigua m’ajuda a combatre-la, però a mesura que corre el rellotge ja no sento la xafogor i em deixo endur per la veu i les paraules d’aquell artista de carrer. Sona un repertori llarg. Després recull la cadira i se’n va. Vés a saber on.

Les agulles del rellotge ja gairebé dibuixen una línia perpendicular per donar la benvinguda a les sis de la tarda. Aixeco el cul de les escalinates i com que les cames em fan figa de les caminades d’avui, desisteixo de fer un altre passeig llarg i opto per agafar un taxi a Via Laietana que em porta en un pis de l’Eixample que m’ha acollit altres vegades, i que no és casa meva però com si ho fos.

La Núria està molt enfeinada preparant el programa de demà. Va de bòlit. Com ha anat, que has fet? Em demana. Després t’ho explico, acaba la feina mentre jo reposo una estona. M’estiro al sofà amb la finestra oberta per gaudir del privilegi que em saludi la imatge llunyana de la Sagrada Família. Gairebé m’hi adormo. A quarts de nou deixo de fer el manta i conversem una estona abans de posar-nos a sopar. Li explico que al matí he sortit impactada de la casa Batlló, “ ja sabia que t’agradaria i no t’he volgut explicar-ne gaire res perquè en sortissis més sorpresa”, em diu. Però més que agradar-me, la visita m’ha emocionat en ser testimoni de la bellesa i creativitat sorgida d’un cervell genial. La meva germana em va aconsellar molt bé quan m’ho va recomanar.
Li explico també que després he fet un entrar i sortir a la casa Ametller, que he continuat a la llibreria Excellence on un altre sofà m’ha convidat a passar una estona de bona lectura. Han fet canvis a la recepció que no m’acaben d’agradar però l’espai continua essent especialment entranyable i acollidor. I que les cames m’han anat empenyent Rambla Catalunya avall per seguir per les rambles, entrar una petita estona al mercat de la Boqueria per contemplar un festival de fruites de tots colors i que he acabat dinant al Cafè de l’Òpera. Unes mandonguilles i un vi que tot sigui dit no eren gaire exquisits pel paladar però vaja, l’espai ho disculpa tot, i l’amabilitat i simpatia del cambrer encara més. I finalment li comento els regals que he rebut a la catedral i als seus voltants. La Núria somriu.

Sopem soles i com sempre la fem petar sobre tot. Avui en Joan Carles no ve perquè es queda a Girona a descansar. També ha anat de bòlit aquests dies acabant el llibre sobre el setanta-cinc anys de la Clínica Girona.
Recollim les restes del sopar i la Núria se’n va al llit perquè ja gairebé són les deu i sis hores després ja ha d’estar llevada. Fullejo el diari i després miro una peli d’intriga que fan a 8tv i que ja havia vist molts anys enrere amb la Debra Winger de protagonista. No sé que se n’ha fet d’aquesta actriu però recordo que m’havia agradat força. I m’ha tornat a agradar la pel·lícula.
I ara, tot i ser molt tard, em ve de gust escriure en aquesta petita llibreta els regals que avui he rebut de l’atzar. Ja ho diu en Serrat “de vez en cuando la vida toma conmigo café y está tan bonita que da gusto verla”.

Dimarts 16 de juny de 2009

dilluns, 29 de juny de 2009

dimecres, 24 de juny de 2009

El bon dia de cada dia d'una flor que només vol sol







Amb paciència, allò que gairebé no tinc mai, vaig aconseguir un dia fotografiar la seqüència de la seva salutació matinal. Ja fa uns anys la meva germana me’n va donar llavors. Ella les ha batejades amb el nom de campanetes. S'alien per omplir la jardinera del seu color violeta quan allò que els grecs veneraven com a Helios, Ra els egipcis i Apolo els romans decideix lluir amb tota la seva esplendor al cel, i és un privilegi i un regal rebre el seu primer bon dia.

dilluns, 22 de juny de 2009

Joseph Merrick:la veritable mesura de l'home és la seva ment




“Es cierto que mi forma es muy extraña,
pero culparme por ello es culpar a Dios;
si yo pudiese crearme a mí mismo de nuevo
me haría de modo que te gustase a ti.
Si yo fuera tan alto
que pudiese alcanzar el polo
o abarcar el océano con mis brazos,
pediría que se me midiese por mi alma,
porque la verdadera medida del hombre es su mente”

Joseph Merrick

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Merrick
http://www.elmulticine.com/elparnasillo/elhombreelefante.htm

diumenge, 21 de juny de 2009

Quantes estrelles hi ha a l'univers?




"
La última noche que pasamos juntos,
lo preguntó:
-¿Cuántas estrellas tiene el cielo?
- Trescientas cincuenta mil.
-¿A que no?
-¿A que sí?

- Cállate. Esta noche
no quiero que preguntes esas cosas.
Esta noche, si quieres preguntar
cuántas estrellas tiene el cielo,
o cualquier otra cosa,
pregunta algo así como ¿me quieres?
¿tienes frío? ¿quién dice que tiene hambre?

Esta noche, pregunta algo que sea
contestado en el mundo sin palabras.
Interroga con toda tu sangre
algo en que toda la vida del mundo
esté preguntando,
algo así como ¿quién llora?
¿hace falta algo?

Y verás como todo hace falta
y sabrás cuántas estrellas tiene el cielo
cuando sepas que el cielo tiene una sola estrella
para cada momento,
porque con una que se pierda
dará un paso de sombra la luz del Universo.

Andrés Eloy Blanco



divendres, 19 de juny de 2009

Marc Aureli



Enlloc pot trobar l'home un recés tan apacible i tranquil com en la intimitat de la seva ànima.

Marc Aureli ( 121-180) va ser emperador romà del 161 al 180

dissabte, 13 de juny de 2009

Aquarel·la




dijous, 11 de juny de 2009

dimarts, 9 de juny de 2009

dilluns, 8 de juny de 2009

Milers de mil·lions



Miles de millones
"Todo el mundo tiene dos progenitores, cuatro abuelos, ocho bisabuelos, 16 tatarabuelos, etc. Por cada generación que retrocedamos, tendremos el doble de antepasados directos. Cabe advertir que este problema guarda mucha semejanza con el del ajedrez persa. Si, por ejemplo, cada 25 años surge una nueva generación, entonces 64 generaciones atrás serán 64 X 25 = 1.600 años, es decir, justo antes de la caída del imperio romano. De este modo cada uno de los que ahora vivimos tenía en el año 400 unos 18,5 trillones de antepasados directos..., o así parece. Y eso sin hablar de los parientes colaterales. Ahora bien, esa cifra supera con creces la población de la Tierra en cualquier época; es muy superior incluso al número acumulado de seres humanos nacidos a lo largo de toda la historia de nuestra especie. Algo falla en nuestro cálculo. ¿Qué es? Bueno, hemos supuesto que todos esos antepasados directos eran personas diferentes. Sin embargo, no es ése el caso. Un mismo antepasado se encuentra emparentado con nosotros por numerosas vías diferentes. Nos hallamos vinculados de forma repetida y múltiple con cada uno de nuestros parientes, y muchísimo más con los antepasados remotos. Algo parecido sucede con el conjunto de la población humana. Si retrocedemos lo suficiente, dos personas cualesquiera de la Tierra encontrarán un antepasado común. Siempre que sale elegido un nuevo presidente de Estados Unidos, alguien —generalmente un inglés— descubre que el nuevo mandatario está emparentado con la reina o el rey de Inglaterra. Se considera que esta circunstancia liga a los pueblos de habla inglesa. Cuando dos personas proceden de una misma nación o cultura, o del mismo rincón del mundo, y sus genealogías están bien trazadas, es probable que se acabe por descubrir a su último antepasado común. En cualquier caso, las relaciones están claras: todos los habitantes de la Tierra somos primos. "

Carl Sagan

diumenge, 7 de juny de 2009

La lluna




divendres, 5 de juny de 2009

Cares del setè art




Mary Pickford, Lillian Gish, Gloria SWANSON, Marlene DIETRICH, Norma Shearer, Ruth Chatterton, Jean Harlow, Katharine HEPBURN, Carole Lombard, Bette DAVIS, Greta GARBO, Barbara Stanwyck, Vivien Leigh, Greer Garson, Hedy Lamarr, Rita HAYWORTH, Gene Tierney, Olivia de Havilland, Ingrid BERGMAN, Joan CRAWFORD, Ginger Rogers, Loretta Young, Deborah Kerr, Judy Garland, Anne Baxter, Lauren BACALL, Susan Hayward, Ava GARDNER, Marilyn Monroe, Grace Kelly, Lana Turner, Elizabeth Taylor, Kim Novak, Audrey Hepburn, Dorothy Dandridge, Shirley MacLaine, Natalie Wood, Rita Moreno, Janet Leigh, Brigitte Bardot, Sophia Loren, Ann Margret, Julie Andrews, Raquel Welch, Tuesday Weld, Jane FONDA, Julie Christie, Faye Dunaway, Catherine DENEUVE, Jacqueline Bisset, Candice Bergen, Isabella Rossellini, Diane KEATON, Goldie Hawn, Meryl STREEP, Susan SARANDON, Jessica Lange, Michelle Pfeiffer, Sigourney Weaver, Kathleen Turner, Holly Hunter, Jodie FOSTER, Angela Bassett, Demi MOORE, Sharon STONE, Meg Ryan, Julia Roberts, Salma Hayek, Sandra Bullock, Julianne Moore, Diane LANE, Nicole Kidman, Catherine Zeta-Jones, Angelina Jolie, Charlize Theron, Reese Witherspoon, Halle Berry

Music: Bach's Prelude from Suite for Solo Cello No. 1 in G Major,




Douglas Fairbanks Sr., Rudolph Valentino, Charlie CHAPLIN,James Cagney, Spencer TRACY, Fredric March, Errol Flynn, Fred Astaire, Clark Gable, Laurence OLIVIER, Gary COOPER, Humphrey BOGART, James Stewart, Tyrone Power, Cary Grant, Henry FONDA, Robert Mitchum, John Wayne, Kirk Douglas, Gene Kelly, Burt Lancaster, William Holden, Marlon BRANDO, James DEAN, Rock Hudson, Montgomery Clift, Anthony Quinn, Gregory Peck, Richard Burton, Jack Lemmon, Sean Connery, Sidney Poitier, Charlton Heston, Steve McQueen, Peter O'Toole, Paul NEWMAN, Clint Eastwood, Robert REDFORD, Dustin Hoffman, Roy Scheider, Warren BEATTY, Dennis Hopper, Al PACINO, Jack NICHOLSON, Robert DE NIRO, Gene HACKMAN, Jon Voight, Harrison FORD, Kevin Kline, Kevin Costner, Michael Douglas, Christopher Walken, Mel Gibson, Sean Penn, John Travolta, Antonio Banderas, Tim Robbins, Samuel L. Jackson, Tom Hanks, Denzel Washington, Tom Cruise, Brad Pitt, Russell CROWE, Kevin Spacey, Will Smith, Jamie Foxx, Leonardo DiCaprio, Johnny Depp, Matt Damon, George CLOONEY
Music: Bach's Allemande from Suite for Solo Cello No. 3 in C Major,

Cares que ens han conmogut,que ens han distret,que ens han fet riure, que es han fet plorar...i en majúscules les meves preferides

dijous, 4 de juny de 2009

La creativitat al servei de l'alegria, la companyia...




Cuando la creatividad aparece de pronto, en el lugar más inesperado, las esperanzas de poder vivir en un mundo mejor renacen. Por lo menos eso es lo que me pasa a mi. Al ver el video de una estación de trenes en Belgica, donde el tiempo y el espacio se detienen, y comienza un viaje por la canción de la Novicia Rebelde, la emoción se dispara al ir viendo como más y más personas se unen al performance secreto de los bailarines.

Text extret de la web:
http://www.esquizopedia.com/2009/04/02/op-zoek-naar-maria-en-la-estacion-de-trenes-de-amberes/

dimecres, 3 de juny de 2009

Qui som i com som, és sempre la nostra decisió



Apunts desordenats d'un curs d'avui


DIVERSITATS I PERSONES
52% de la població és femenina
10% de la població és blanca
L’Islamisme és la religió més practicada
El 10% de la població té algun tipus de discapacitat
El 10% de la població és homosexual
El Mandarí és l’idioma matern més parlat, seguit de l’espanyol, tot i que l’anglès és l’idioma comú de negoci

EL PATRÓ TEMPS SERÀ OBSOLET
El temps no serà una mesura de treball, sinó un actiu a gestionar.
Es mesuraran els professionals pels seus resultats i no pel temps de presència en el seu lloc de treball
L’ús social i professional del temps es convertirà en una ciència que donarà suport al compromís i l’eficàcia corporativa.

TECNOLOGIA
El món= Vila global
El nostre petit món s’ha ampliat, tenim informació del que passa en qualsevol país per lluny que estigui.
En una “vila “ tot el món es relaciona, es coneix ( McLuhan)


LA PERSONA COM A EIX
L’horitzó dels propers 15 anys tindrà el seu eix en la persona.
Caldrà un nou contracte social i una profunda reflexió sobre el compromís cap a la humanitat, els drets, l’equitat i la responsabilitat.

L’ANALFABETISME EMOCIONAL
Homes i dones ens queda molt camp per a córrer. Tot just fa una dècada que s’ha començat a valorar la importància de la intel·ligència emocional. Tots plegats som analfabets en l’autoconeixement.
La projecció i culpabilització mutua no és el que necessita la nostra societat per avançar

RE-CONCILIAR
Cada vez nos encontramos ante ejecutivos con grandes éxitos profesionales, y al mismo tiempo, sonoros fracasos familiares y personales.
Las llamadas “carreras profesionales” nos generan angustia de correr contra alguien, aunque no se sepa muy bien hacia dónde, siempre comparándonos con los de alrededor.
El ritmo (al paso, al trote, o al galope) lo decide cada uno según la etapa de la vida en que se encuentre, las circunstancias y los compromisos adquiridos.
La trayectoria la vamos desarrolando con decisión a partir de cómo va viniendo la vida, sin mayores presiones añadidas
( Nuria Chinchilla y Maruja Moragas. Dueños de nuestro destino)


LES OPINIONS
Les opinions no parlen de la “veritat”. Les opinions parlen de com percep la realitat qui les diu.

DIRIGIR LA PRÒPIA VIDA
Al hombre se le puede arrebatar todo, salvo una cosa: la última de las libertades humanas, la elección de la actitud personal ante un conjunto de circunstancias para decidir su propio camino. La libertad íntima nunca se pierde. Es esta libertad espiritual, que no se nos puede arrebatar lo que hace que la vida tenga sentido y propósito. ( Victor Frankl)


Qui som i com som, és sempre la nostra decisió

dimarts, 2 de juny de 2009

Amor animal