dilluns, 30 de març del 2009

Adéu al Mozart de Hollywood




Maurice Jarre, considerat el Mozart de Hollywood, l'autor de l'inoblidable Tema de Lara, Somewhere my love, la banda sonora de la fantàstica pel·lícula Doctor Zhivago, va morir ahir als 84 anys.

Va rebre tres oscars :
1962 per "Lawrence de Arabia"
1965 per "Doctor Zhivago"
1984 per "Pasaje a la India"

També va ser l'autor de les bandes sonores de"Jesús de Nazaret" (1976), "El tambor de hojalata" (1978), "Único testigo" (1985) "Gorilas en la niebla" (1988), "El club de los poetas muertos" (1989) o "Ghost" (1990).


http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090330/53670705331/muere-el-compositor-maurice-jarre.html

diumenge, 29 de març del 2009

Educar





Un fragment de "Con los ojos abiertos"

Marguerite Yourcenar(1903-1987)


Condeno la ignorancia que reina tanto en las democracias com en los regímenes totalitarios. Esta ignorancia es tan grande, tan total, que pareciera deseada por el sistema, no por el régimen. He reflexionado con frecuencia acerca de lo que podría ser la educación del niño.

Pienso que se necesitarían estudios muy básicos, muy simples,en los que el niño aprendería que vive en el seno el universo,sobre un planeta cuyos recursos deberá cuidar más tarde, que depende del aire, del agua, de todos los seres vivientes, y que, el menor error o la menor violencia, pueden destruirlo todo.

Aprendería que los hombres se han matado entre sí en guerras que sólo han producido otras guerras, y que cada país acomoda su historia falsamente, para halagar su orgullo.

Se le enseñaría lo suficiente del pasado para que se sienta ligado a los hombres que lo han precedido,para que los admire cuando lo merezcan, sin hacer de ellos unos ídolos,como tampoco de presente ni de un hipotético porvenir.

Aprendería a dar los primeros auxilios a los heridos,su educación sexual comprenderia su presencia a un parto,su educación mental la vista de enfermos graves y de muertos.

Se le darían también simples nociones de moral,sin las cuales la vida en sociedad es imposible,instrucción que las escuelas elementales y medias ya no se atreven a dar.

En materia de religión, no se le impondría ninguna práctica o ningún dogma, pero se le diría algo respecto de todas las grandes religiones del mundo, sobre todo sobre las de su país,para despertar su respeto y destruir por adelantado ciertos prejuicios odiosos.

Se le enseñaría a amar el trabajo cuando el trabajo es útil,y a no dejarse engañar por la impostura publicitaria.

Hay ciertamente un medio de hablar a los niños de cosas importantes, y más pronto de lo que se hace.



Cites de la mateixa autora:

http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=1071

Biografia i poemes:

http://amediavoz.com/yourcenar.htm

dissabte, 28 de març del 2009

Colors que comuniquen



Taronga:
Estimula la creativitat, la comunicació i el sentit de l'humor. Ajuda a la salut emocional i a reduir prejudicis. En publicitat s'utilitza sovint per aliments i joguines.

Groc: Estimula l'intelecte, elimina el cansament mental i és antidepresiu. En excés pot generar massa activitat mental i perturbar. Els nadons ploren més en habitacions d'aquest color. Es un reclam per l'atenció.S'usa per promoure productes cars.

Vermell: Estimula el sistema nerviós. Desperta els sentits, les passions, propicia activitat, amor, i poder creatiu. En excés pot provocar massa agitació i tensió.Donat que s'associa a l'energia s'utilitza en anuncis de cotxes, esports i begudes energètiques.

Verd: Color de la natura per excel·lència. Refresca i és un calmant tant a nivell físic com psíquic.Té efectes sedants i estimula la compassió però en excés crea energia negativa. Serveix per promoure turisme rural, activitats a l'aire lliure i si és fosc productes financers.

Blau: Color de la tranquilitat,la calma, l'estabilitat, la seriositat i l'ordre. Enforteix la intuició. Emprat per anunciar alta tecnologia

Gris: S'associa a l'estabilitat, inspira creativitat i simbolitza l'èxit.

Blanc: Seguretat, puresa. Molt usat en medicina i amb productes relacionats amb la salut.

Negre: Poder, elegància, misteri, formalitat.En excés és intimidatori.

dimarts, 24 de març del 2009

Nane Tsora

dilluns, 23 de març del 2009

Donar exemple

dissabte, 21 de març del 2009

M'agrada III, benvinguda primavera



M’agrada buscar paraules per escriure versos
encara que siguin versos dolents.
Que hagi arribat la primavera.
I que em saludin el sol i els colors de les flors.
M’agraden els proverbis que em captiven.
I la S de salut i sort.
I els antònims de rutina i apatia.
I el topònim Molokay.

M’agrada la gent que no es rendeix mai.
Els moments de solitud buscada
i la companyia del silenci.
Els missatges de la lluna i el misteri de l’univers.
M'agrada pensar que al planeta de les ànimes,
les ànimes es poden comunicar i
que per això els adéus definitius
són una gran mentida.

Mirar les figures d’àngels
dels mercats d’artesania.
Els cafès antics amb cadires de fusta.
Els secreters, els barrets i les làmpades antigues.

M’agrada la pau que em regalen
els violins de l’Ave Maria d’en Schubert.
Rellegir els poemes de l’adolescència
brodats d’ingenuïtat.
Guardar entrades de concerts compartits
i coses tant prosaiques com factures de restaurants
pagades després de llargues converses.

Somniar amb una estada llarga a l’Africa negra.
I els potes d’Euskadi i la fruita vermella
com la síndria, els préssecs, les maduixes i les cireres.
I també un bon plat de gambes fresques.

M’agrada que m’agradin coses
que abans no m’agradaven
com cuidar plantes i fer cremes de verdures.
M’agrada la meva feina, la meva gent i la meva terra.

I m’agrada molt escoltar-te quan dius
que mai no hem ser esclaus de res ni de ningú
perquè ser lliure és no tenir dependències.

I ara mateix, en aquest precís instant,
m'agrada pensar que a vegades,
encara que només sigui a vegades,
el futur se’ns presenta com un benèvol joc d’atzar.

dissabte, 7 de març del 2009

Un any de blog i ara uns dies desconectada


Aquesta nit aquest bolero ha fet un anyet i ara es desconecta uns dies per tornar a la primavera que ja tenim a la cantonada. Salut i sort a tots i totes que passeu per aquí, i fins ben aviat

El prefiero de la Wislawa

Prefiero el cine.
Prefiero los gatos.
Prefiero los robles a orillas del río.
Prefiero Dickens a Dostoievski.
Prefiero que me guste la gente a amar a la humanidad.
Prefiero tener en la mano hilo y aguja.
Prefiero no afirmar que la razón es la culpable de todo.
Prefiero las excepciones.
Prefiero salir antes.
Con los médicos prefiero hablar de otra cosa.
Prefiero las viejas ilustraciones.
Prefiero lo ridículo de escribir poemas
a lo ridículo de no escribirlos.
En el amor prefiero los aniversarios que se celebran todos los días.
Prefiero a los moralistas que no me prometen nada.
Prefiero la bondad del sabio a la del demasiado crédulo.
Prefiero la tierra vestida de civil.
Prefiero los países conquistados a los conquistadores.
Prefiero tener reservas.
Prefiero el infierno del caos al infierno del orden.
Prefiero los cuentos de Grimm a las primeras planas del periódico.
Prefiero las hojas sin flores a la flor sin hojas.
Prefiero los perros con la cola sin cortar.
Prefiero los ojos claros porque los tengo oscuros.
Prefiero los cajones.
Prefiero muchas cosas que aquí no he mencionado
a muchas otras que tampoco he dicho.
Prefiero el cero solo al que hace cola en una cifra.
Prefiero el tiempo de los insectos al tiempo de las estrellas.
Prefiero tocar madera.
Prefiero no preguntar cuánto me queda y cuándo.
Prefiero tomar en cuenta incluso la posibilidad
de que todo tiene una razón de ser.

Wislawa Szymborska
Nobel de literatura el 1996

La gent que m'agrada



Hay gente que con solo decir una palabra
Enciende la ilusión y los rosales;
Que con solo sonreír entre los ojos
Nos invita a viajar por otras zonas,
Nos hace recorrer toda la magia.

Hay gente que con solo dar la mano
Rompe la soledad, pone la mesa,
Sirve el puchero, coloca las guirnaldas,
Que con solo empuñar una guitarra
Hace una sinfonía de entrecasa.

Hay gente que con solo abrir la boca
Llega a todos los límites del alma,
Alimenta una flor, inventa sueños,
Hace cantar el vino en las tinajas

Y se queda después, como si nada
Y uno se va de novio con la vida
Desterrando una muerte solitaria
Pues sabe que a la vuelta de la esquina
Hay gente que es así, tan necesaria.

Hamlet Lima Quintana


dijous, 5 de març del 2009

Sota la pluja


Un hombre caminaba lentamente bajo una intensa lluvia
Un transeúnte apresurado y protegido con un paraguas lo ve, se detiene ante él y le pregunta:
- ¿Por qué no caminas más aprisa?
- También llueve delante – contestó el hombre

dimarts, 3 de març del 2009

Les escoles maten la creativitat?



Llarg però interessant