dissabte, 27 de març de 2010

I ara Gelats La Fageda









Fàbrica inaugurada, motors en marxa i gelats al mercat.
Durant el primer any, a Caprabo.
Bon profit!

dijous, 18 de març de 2010

dimarts, 16 de març de 2010

dilluns, 15 de març de 2010

Qüestió de valors


El Periódico. 15.03.2010

Una estratègia intel·ligent a la Fageda

Antoni Serra Ramoneda

Si s’encarregués a una d’aquelles consultories de nom estranger, i múltiples zeros a les seves minutes, un informe sobre la seva viabilitat, la conclusió seria rotundament negativa. En efecte, a ulls dels que apliquen la saviesa convencional, La Fageda té totes les condicions necessàries per no aconseguir sobreviure en un món tan globalitzat. Dues d’aquestes condicions són de destacar. La primera és ser una cooperativa, un tipus d’organització econòmica en què, segons el parer d’alguns, els incentius al rendiment i al bon ús del capital funcionen de manera inadequada per assolir la màxima eficiència. La segona és disposar d’un personal amb discapacitats que segurament comporten una relació entre rendiment i esforç inferior a la normal. I com a guinda del pastís el seu cap visible es diu Cristóbal Colón, cosa que és un obstacle perquè se’l prenguin seriosament.
I, no obstant, La Fageda gaudeix de bona salut malgrat haver de competir amb multinacionals del calibre de Nestlé i Danone. Conscient de les seves limitacions, la cooperativa s’ha fet forta en un nínxol ben delimitat. Geogràficament, no pretén que el seu mercat s’estengui més enllà de l’Ebre. El seu volum de producció no ha de sobrepassar el que li permet la llet de primeríssima qualitat que es muny a la Garrotxa. I rebutja qualsevol diversificació per concentrar-se en exclusiva en el iogurt clàssic. No pretén copiar a escala reduïda les exitoses fórmules dels seus principals competidors. Si fes cas del consultor de torn, entestat en una fórmula estàndard que exigeix guanyar dimensió per poder disfrutar d’unes suposades economies d’escala, s’estavellaria.
Entitats amb senyes d’identitat que no encaixen en el prototip d’empresa que es considera més coherent amb una economia on l’ànsia de globalització és suposadament una condició imprescindible per sobreviure, haurien d’aprendre de La Fageda. El perill per a la supervivència no és ser petit i modest, sinó deixar-se enlluernar pels que, per respondre a uns valors diferents, fan de la dimensió i el compte de resultats la seva única preocupació.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=695880&idseccio_PK=1006&h=

diumenge, 14 de març de 2010

Tango to Evora



dissabte, 13 de març de 2010

La incongruència de treballar més i produir menys


Estudios nacionales e internacionales no cesan de reiterarlo pero nadie mueve un dedo para solucionarlo. Los horarios laborales españoles, de los más prolongados de Europa, son un lastre para la propia economía del país. No sólo no coinciden con el resto del mundo -en España, los trabajadores paran dos horas-sino que, además, esos horarios tan extensos son la causa principal de la baja productividad (sólo superada por Grecia y Portugal, según la OCDE). Al movimiento social que desde hace años reivindica que las jornadas laborales de los españoles se adecúen al resto del mundo, entre otros motivos, para que los trabajadoras puedan tener vida personal, ahora se suma la Cámara de Comercio Americana en España, cuyo presidente, Jaime Malet, reconocía a este periódico que "los horarios españoles son un lastre para atraer empresas extranjeras". ...
Los españoles trabajan una media de 240 horas más que los europeos y son los menos productivos.

dijous, 11 de març de 2010

Creure



" Creo en el poder de la imaginación para rehacer el mundo,
para soltar las riendas de la verdad dentro de nosotros,
para demorar la noche, para trascender la muerte,
para congraciarnos con los pájaros, para ganarnos la confianza de los locos.

Creo en mis propias obsesiones, en la belleza de los choques de autos,
en la paz de los bosques sumergidos, en la excitación de las playas de vacaciones cuando están desiertas, en la poesía de los hoteles abandonados.

Creo en el vuelo, en la belleza de las alas y en la belleza de todo lo que ha volado siempre, en la piedra arrojada por un chico con la misma sabiduría de los estadistas y de las parteras.
Creo en la inexistencia del pasado, en la muerte del futuro y en las infinitas posibilidades del presente.

Creo en los próximos cinco minutos. Creo en la historia de mis pies. Creo en los dolores de cabeza, en el aburrimiento de los atardeceres, en el miedo de los calendarios, en la traición de los relojes.

Creo en la muerte del mañana, en la fatiga del tiempo, en nuestra búsqueda de un tiempo nuevo dentro de la sonrisa de las azafatas en los ómnibus de larga distancia y dentro de los ojos cansados de los hombres que controlan el tránsito en los aeropuertos fuera de temporada.

Creo en la imposibilidad de la existencia, en el humor de las montañas, en el absurdo del electromagnetismo, en la farsa de la geometría, en la crueldad de la aritmética, en el propósito asesino de la lógica. Creo en las adolescentes , en como se corrompen a sí mismas por la posición que adoptan sus largas piernas, en la pureza de sus cuerpos desarreglados, en los vellos púbicos que dejan en los baños de los telos mas infames.

Creo en la delicadeza de los bisturíes quirúrgicos ,en la ilimitada geometría de la pantalla de cine, en el universo oculto dentro de los supermercados, en la soledad del sol, en la charlatanería de los planetas, en la repetitividad de nosotros mismos, en la inexistencia del universo y en el aburrimiento del átomo.

Creo en la muerte de las emociones y en el triunfo de la imaginación. Creo en todas las excusas Creo en todas las razones Creo en todas las alucinaciones Creo en todas las mitologías, recuerdos, mentiras, fantasías, evasiones Creo en el misterio y en la melancolía de una mano, en la gentileza de los árboles, en la sabiduría de la luz. "

J. G. Ballard
http://www.epdlp.com

dimecres, 10 de març de 2010

El Guernica en 3D



http://lahistoriaconmapas.blogspot.com/

dimarts, 9 de març de 2010

diumenge, 7 de març de 2010

Signs



Signs. Este cortometraje, realizado como parte de una campaña de publicidad de Schweppes, se mantiene desde hace varios meses en el top de los vídeos virales. En Internet, sin embargo, es difícil controlar el tempo de cualquier estrategia de comunicación: lo que triunfa entre los internautas de Estados Unidos puede no gustar en Europa, o simplemente llegar más tarde.

En el caso de este corto de ficción dirigido por el australiano Patrick Hughes, ha habido que esperar a que alguien se animara a subtitular en español el vídeo para disfrutarlo. Para hacerse una idea del éxito de 'Signs', basta con buscar la versión traducida al portugués y comprobar que en poco más de un mes acumula más de 4 millones de visualizaciones.

El filme, que tiene su propia página de fans en Facebook, narra cómo la monótona vida de un hombre da un vuelco en el momento que descubre el amor a través de la ventana de su oficina.

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20100305/53897244184/los-cinco-videos-de-la-semana-en-hagoclic.com-internet-estados-unidos-star-wars-sgae-la-vanguardia-u.html

dimecres, 3 de març de 2010

Minúsculs




http://www.hiperinnovacion.com/category/reflexiones/

dilluns, 1 de març de 2010

La vergonyosa maldat d'alguns mitjans de comunicació a Salt


Foto: Lluís Serrat

Salvador Garcia-Arbós

Diu la llegenda que l'àlter ego del Ciutadà Kane –inventor de la premsa groga– feia esclatar guerres per tenir carronya per al seu imperi mediàtic. Diria que aquesta maldat ha existit sempre i persisteix avui, més que mai, entre els mitjans de comunicació de més gran abast, especialment la televisió. Què és sinó la teleescombraria? Els pitjors pronòstics dels crítics de la televisió lumpen s'han acomplert amb escreix. Ha traspassat el llindar dels programes dits seriosos. I s'ha infiltrat en els informatius.

El paper dels mitjans de comunicació és explicar els fets, amb tota la subjectivitat que calgui.Sense alterar cap fet, ni intervenir-hi. L'ampolla és mig plena pel govern i mitjans afins, i mig buida per l'oposició i els periodistes de la seva corda. Oi que això és trivial? Doncs comenceu-ne a dubtar.

Dijous i divendres, a Salt, vam passar vergonya d'enviats especials –càmeres i suposats informadors– de cadenes estatals. Es van dedicar a punxar aquella gent desesperada per la crisi, a instigar diàlegs no pacífics entre veïns de Salt. Ells volien titular batusses (o guerra) entre moros i cristians a Salt. Són sensacionalistes. Segurament si no hi ha merder no els compren la feina o no els la paguen prou bé. Necessiten fer anar els esdeveniments d'acord amb els seus interessos d'audiència.

Quin disgust que deuen haver tingut quan han vist que a Salt s'ha imposat el seny!

http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/142078-la-vergonyosa-maldat-dalguns-mitjans-de-comunicacio-a-salt.html