dilluns, 1 de març de 2010

La vergonyosa maldat d'alguns mitjans de comunicació a Salt


Foto: Lluís Serrat

Salvador Garcia-Arbós

Diu la llegenda que l'àlter ego del Ciutadà Kane –inventor de la premsa groga– feia esclatar guerres per tenir carronya per al seu imperi mediàtic. Diria que aquesta maldat ha existit sempre i persisteix avui, més que mai, entre els mitjans de comunicació de més gran abast, especialment la televisió. Què és sinó la teleescombraria? Els pitjors pronòstics dels crítics de la televisió lumpen s'han acomplert amb escreix. Ha traspassat el llindar dels programes dits seriosos. I s'ha infiltrat en els informatius.

El paper dels mitjans de comunicació és explicar els fets, amb tota la subjectivitat que calgui.Sense alterar cap fet, ni intervenir-hi. L'ampolla és mig plena pel govern i mitjans afins, i mig buida per l'oposició i els periodistes de la seva corda. Oi que això és trivial? Doncs comenceu-ne a dubtar.

Dijous i divendres, a Salt, vam passar vergonya d'enviats especials –càmeres i suposats informadors– de cadenes estatals. Es van dedicar a punxar aquella gent desesperada per la crisi, a instigar diàlegs no pacífics entre veïns de Salt. Ells volien titular batusses (o guerra) entre moros i cristians a Salt. Són sensacionalistes. Segurament si no hi ha merder no els compren la feina o no els la paguen prou bé. Necessiten fer anar els esdeveniments d'acord amb els seus interessos d'audiència.

Quin disgust que deuen haver tingut quan han vist que a Salt s'ha imposat el seny!

http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/142078-la-vergonyosa-maldat-dalguns-mitjans-de-comunicacio-a-salt.html

4 comentaris:

Miquel ha dit...

subjectivitat....Este es el secreto, que ahora no predomina, porque no vende ¡¡¡¡

Thera ha dit...

És força decadent tot plegat! Trist, molt trist,... ara només es busca el titular, el que ven, el que dóna audiència,... ser objectiu? voluntat de buscar la veritat? seny? what's it??

GAIA ha dit...

Des de sempre la premsa ha servit els interessos dels propietaris dels mitjans. Així doncs, quantes garanties tenim de rebre una informació transparent?
Salut

Esther ha dit...

La transparència absoluta és una utopia. El que és important és conèixer les tendències dels mitjans i a partir d'aquí fer-te una opinió sobre allò que t'informes.
I un altre tema és el contingut vomitiu d'alguns programes.I el més lamentable, l'audiència que tenen.
"El poder de lo vulgar"

http://www.lavanguardia.es/gente-y-tv/noticias/20100303/53896512718/el-poder-de-lo-vulgar-tve-eurovision-belen-esteban-gran-hermano-berlusconi-costa-fundacion-juan-marc.html