M'agrada III, benvinguda primavera

M’agrada buscar paraules per escriure versos

encara que siguin versos dolents.

Que hagi arribat la primavera.

I que em saludin el sol i els colors de les flors.

M’agraden els proverbis que em captiven.

I la S de salut i sort.

I els antònims de rutina i apatia.

I el topònim Molokay.

M’agrada la gent que no es rendeix mai.

Els moments de solitud buscada

i la companyia del silenci.

Els missatges de la lluna i el misteri de l’univers.

M'agrada pensar que al planeta de les ànimes,

les ànimes es poden comunicar i
que per això els adéus definitius

són una gran mentida.

Mirar les figures d’àngels

dels mercats d’artesania.

Els cafès antics amb cadires de fusta.

Els secreters, els barrets i les làmpades antigues.

M’agrada la pau que em regalen

els violins de l’Ave Maria d’en Schubert.

Rellegir els poemes de l’adolescència

brodats d’ingenuïtat.

Guardar entrades de concerts compartits

i coses tant prosaiques com factures de restaurants

pagades després de llargues converses.

Somniar amb una estada llarga a l’Africa negra.

I els potes d’Euskadi i la fruita vermella

com la síndria, els préssecs, les maduixes i les cireres.
I també un bon plat de gambes fresques.

M’agrada que m’agradin coses

que abans no m’agradaven

com cuidar plantes i fer cremes de verdures.
M’agrada la meva feina, la meva gent i la meva terra.

I m’agrada molt escoltar-te quan dius
que mai no hem ser esclaus de res ni de ningú
perquè ser lliure és no tenir dependències.

I ara mateix, en aquest precís instant,

m'agrada pensar que a vegades,
encara que només sigui a vegades,
el futur se’ns presenta com un benèvol joc d’atzar.