dimarts, 18 de març del 2008

M'agrada I









M’agrada el petó del primer bon dia.
L’olor de cafè d’una cafetera que aviat haurem de renovar.
El miau d’en Gris quan té gana.
L’adéu de l’hivern.
Gandulejar en pijama un dissabte sencer per casa.
Remenar papers i fotografies que em porten als estius de la infantesa, d’anades al riu i de berenars de pa amb vi i sucre.
M’agrada embrutir-me les mans menjant castanyes a la tardor davant la llar de foc.
Prendre el sol a la terrassa les tardes d’agost
M’agraden les nits de Nadal a casa la meva germana.
M’agraden les sales d‘estar que em reben amb espelmes enceses.
Guardar al garatge la meva primera bicicleta.
I vés per on també m’agrada dur una postal del Padre Damián a la cartera.
Anar a futbol i alliberar tota l’adrenalina quan la pilota entra. I preguntar-me després que collons faig, i no trobar-hi cap resposta.
M’agrada llegir el diari i descobrir alguna frase que m’impacta.
Els efectes d’algun mojito de més les nits de les festes del Tura.
M’agrada riure sense parar quan imites a algun professor emprenyat.
Quedar bocabadada quan amb les teves converses m’adono que ja t’has fet molt gran.
Conduir escoltant el Dos pájaros de un tiro que em vas regalar per reis.
Sentir la teva mà agafada a la meva quan els llençols ens abriguen.
M’agrada sortir de nit al balcó i veure la lluna més gran i blanca que mai, la mateixa lluna que hi havia al cel la nit que et vas començar a acomiadar i que jo contemplava des de les escales de l’hospital.
Escoltar la teva veu balsàmica i embolcallada d’amistat a l’altra banda del fil telefònic.
Somniar en viatges que no faré mai i recordar la imatge del desert que se’m revela com un paradís.
M’agrada recollir pedres de la Cala Jòncols.
M’agraden els sopars amb els amics i deixar verds a molts polítics sense entendre de política. Discutir amb els culers la meva condició perica.
M’agraden tant el mar com la muntanya perquè mai no he entès perquè hòsties s’ha de triar.
M’agrada conèixer gent nova carregada d’inquietuds i de mirades serenes.
M’agrada sentir enveja dels que saben cantar.
També m’agraden els noms de Pau i Maria.
M’agrada no entendre res de la borsa i no tenir ni puta idea de saber planxar.
Fins i tot m’agrada no voler ni aprendre’n.
M’agrada que els que no m’agraden, no guanyin a les eleccions.
En el fons també crec que m’agrada començar mil projectes i no acabar-ne cap,
i m'agrada robar hores a la son davant d’aquesta pantalla.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Segueix fent'ho, perdre hores devant aquesta panatalla.
N'hi ha qui de tant en quant et llegeix.

El punyetero

Ester ha dit...

mmmmmmmmm ja em comences a tenir intrigada, quan arribi la primavera em diràs qui ets?

Anònim ha dit...

Si algo no soporto d'una dona es que tingui, com jo, odi a la planxa. No veus que no pot ser !!!!!
Sorru cuinetes però no planxetes.

pericogranollers ha dit...

et dire una cosa que tambe t`àgradaria i no has posat,m`agradaria que las brigadas desapareixin del nostre espanyol.per desgracia el diumenge els vaig tindra molt a prop i es realment fastigos tan la seva actitut,ideals i els seus posatl chulescos i prepotents.salutacions i espero haber escrit be en catala doncs faeia temps que no el practicaba.

pericogranollers ha dit...

per casualitat despres de escriure aixo e llegit a POL el interesant intercambi de opinions teu amb "eltorero" veig que tàgrada la marxa jejejeje...jo sobre aixo opino queno sels a de donar gaire corda perque sino intentaran ferse els amos de POL penso que hauria de ser la directiva qui intentes solucionar el problema dàquesta purria que pulula amparansen amb el nostre club

Tot Barcelona ha dit...

Como me sobra tiempo para no hacer nada, me empecé a preocupar y, preocupado de que no me matara mí enemigo principal, me eliminó mí enemigo secundario. Terribles sutilezas, entre razón y lo razonable. Aún recuerdo a Manolo Reguera, un viejo, muy viejo profesor que tuve en Historia del Arte. Siempre decía lo mismo, de forma diferente, de tal manera que lo diferente nos parecía igual y lo parecido...diferente...¿ que decía ?..ahh si,..."quien tiene un reloj, sabe la hora; quien tiene dos, nunca está seguro"...

Anònim ha dit...

Saps aquell que diu que els homes poden ser: homes, homenets, cagamandurries i "pedres de metxero"

Em sembla que, malgrat el temps que porto en "este valle de lágrimas" encara no he aconseguit superar l'estadi de pedra de metxero.

Y hasta aquí puedo leer

El punyetero

Ester ha dit...

A Pericogranollers: i tant que m'agradaria, de fet ara bramen tant perquè es veuen sols i cada vegada són menys. Són fatxes i amb això està tot dit.
A Miquel: m'apunto la fresa del teu profe.
Al Punyetero: cada vegada ets més punyetero

Anònim ha dit...

M'agradat llegir el que t'agrada

Josep Maria

Ester ha dit...

Per en Josep Maria: m'agrada molt que t'hagi agradat llegir el que a mi m'agrada

Per en Sorru cuinetes: quin dia cuinaràs per mi? m'encanten les paelles

Anònim ha dit...

M'agrada llegir-te, m'agrada sentir-te i m'agrada viure't, descriure amb tanta bellesa els instants viscuts ens transporta a una petita obra d'art.
Gràcies per decidir-te a compartir-ho.

Ester ha dit...

No sé qui ets Ketal però les gràcies te les dono jo.

Llorenç Guilera ha dit...

M'agrada que segueixis amb el teu blog després de tant de temps (ja és més que 1 dia).
M'agraden les mateixes coses que t'agraden a tu. Per tant: m'agrades tu (i que ningú s'enfadi, que el gust és lliure).
Sis plau, no canviïs.