Set dies i un sopar

Em dic el bolero de Chavela i vaig néixer fa set dies. La meva mestressa em va parir sense saber ben bé perquè. No vaig viure el procés previ d’un embaràs. Això meu va ser un coit i un naixement sobtat. Potser per pur egocentrisme, o per un “ rampell” d’aquells que té de tant en tant. El cas és que de moment no em puc queixar. M’alimenta cada dia: ara una foto, ara una cançó, ara alguna notícia que l’ha sorprès. La Mafalda també em visita de tant en tant.
Ahir volia congratular-me amb la companyia d’una escena dels ponts de Madison però no se’n va sortir.No acaba de dominar alguns misteris de la xarxa. Confio que n’anirà aprenent.
Avui li agradaria parlar d’un sopar que va fer ahir amb en Llorenç i la Marta. La Marta, és una companya de feina. En Llorenç, un doctor en psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona que ha vingut aquest cap de setmana a Olot per acabar les sessions d’un curs, en concret d’un Taller d’intel·ligència eficaç. Sona curiós això eh? Doncs és un taller que serveix entre d’altres coses per aprendre a diferenciar clarament els tipus d’ intel·ligència que tenen els humans, sobretot la dels instints, la de les intuïcions i la racional, i aprendre en quines situacions, cal fer-ne servir una o altra. Són secrets que s’amaguen dins això que es diu cervell.
Però bé el tema era el sopar. Amb la Marta i en Llorenç doncs van anar a l’Europa. Amanides, carn, profiteroles amb xocolata i tallats. Però per damunt de tot una conversa apassionant. En Llorenç és un pou de coneixements, no ens va estranyar que el mateix Bucay li demanés col·laborar en la seva revista. I és també una vida plena de fets punyents i d’anècdotes de tots colors. Les dictadures d’en Franco i d’en Fidel, els seus anys de vida a Mèxic i allò que expressen els mariachis, també el flamenc, la manera en què una persona pot fomentar la seva creativitat, els impediments biològics que posa el cervell a una persona per a què pugui superar les seves addiccions, els plaers de descobrir menjars nous, els cops i les alegries amb que et sacseja la vida... Tot plegat , un sopar de tres persones en tres horetes volàtils i efímeres però que deixaran un record inesborrable. Un sopar, el d’ahir, que ha estat el meu aliment d’avui.