Defensora acèrrima dels animals. Potser perquè de ben petita un estiu es va perdre pel poble mentre tots la buscaven amb el cor encongit. Havia anat a fer un tomb. Encara no sabem si es va endur la gossa de la casa o la gossa la va seguir com un àngel de la guarda. De més gran es va presentar un dia amb una colla de gatets que no tenien mare. A la plaça San Marcos de Venècia els coloms s'hi acostaven sense haver de fer cap esforç. La resta havíem de posar-hi molta paciència. De visita a un parc havia de ser ella la que ensopegues amb aquesta monada de conill a qui vés a saber que li diu. És l'Alba la filla de la meva germana i he volgut penjar aquesta fotografia perquè em sembla d'una gran bellesa plàstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada