dilluns, 24 de març del 2008

Cagumcony 2ª part

Un altra tarda nefasta. Culpa meva per badar. En tancar la porta del cotxe m'hi he enganxat el dit petit de la mà esquerra. Resultat: visió d'estrelles, fractura i sang, injecció del tètanus, calmants i antibiòtics i demà serà un altre dia.

13 comentaris:

Mery ha dit...

Resultat: visió d'estrelles.... muy gracioso (me rio yo, que no he sufrido el dolor). A´nimo y que te dure poco el tema...
Siento no entender el catalá mas que una mica.
Un saludo

Anònim ha dit...

En serio t'has trencat el dit? Demà ja et trucaré a veure com estàs. Que dormis bé!

Unknown ha dit...

Todos los problemas son circunstanciales
y las circunstancias son igual que las olas: suben y bajan,
vienen y se van. Y un suceso desagradable trae consigo un futuro halagueño. De una desgracia nace una esperanza. De un llanto un consuelo. De la necesidad,superación. Y es curioso, pero cuanto más te esfuerces más suerte tendrás. ÀNIMS OLO i esforça't.

Anònim ha dit...

M'imagino el dolor en el moment de tancar la porta i em fa mal a mi.
Cuida't, aixo aviat es curarà i mentres puguis apretar la q, la a i la z amb un altre dit per continuar publicant el teu blog, sabrem que la evolució es bona.
Josep Maria

pericogranollers ha dit...

animos y ya he leido que esta inoportuna lesion no te hera perderte el partido del domingo,saludos.

Ester ha dit...

Mery, pues lo entiendes todo, pero el título no te lo traduzco porqué es una palabrota.
Corogol, m'apunto el teu comentari per aplicar-lo a altres aspectes de la meva vida.
Josep Maria,ja veus que no m'impedeix teclejar, i tu tb cuida't.
Pericogranollrs, si puc baixaré tot i que em tenen molt emprenyada.

Anònim ha dit...

Un peto blanc i blau com el cel per tu i el tu ditet malalt i que et milloris.

Anònim ha dit...

Collons tambè. Llegint a en Corogol en venen ganes d'agafarme la ma sencera amb la porta del cotxe... Sorru.

Anònim ha dit...

Reina,quin mal!!!!
Tan contenta que estava perquè el cap de setmana t'havia anat de cine.
Ja tenies "micromina"?

Ester ha dit...

JAJAJA Sorru com sempre genial.
Al del petó en blanc i blau t'envio una abraçada perica, i a la de la micromina que sàpigues que vaig estar a punt de plorar. Només l'edat m'ho va impedir i perquè estava al carrer! Collons de 40!
Tanta solidaritat amb el meu dit, que més que dit ara és una botifarra, m'ha emocionat.

Unknown ha dit...

Ja ho veus OLo: Cal trinxar-se un dit per augmentar el nivell d'audiencia i comentaris....Jo no sóc capaç

Tot Barcelona ha dit...

Como dijo mí mujer en la noche de bodas..."siempre llegas tarde "...Bueno, pues, a mejorarse...Yo también tengo una historia parecida, pero es de otro dedo y con una cremallera...Algún día te lo explico...petons

Ester ha dit...

Sí,ya me lo contarás Miquel. Corogol, si mai em trenco una cama em sentiré ben aclaparada