És divendres al matí, sortim d’Olot en direcció a Colera per perdre’ns un parell de dies entre el Cap de Creus i el Rosselló. El cel és gris però ens és igual perquè sabem que trobarem allò que busquem, estar a prop però també ben lluny i en llocs on el rellotge no té pressa. Arribem a Colera, deixem la maleta en un petit hotel arran de mar, dinem i enfilem la carretera que ens porta a Portbou, Cervera, Banyuls i Portvendres per acabar a Cotlliure, el poble que acull les restes de Machado. Sense ser gens exigents amb el pedal del gas les corbes de la carretera semblen ballar al so de la melodia del cd i mentre el cel insisteix en la seva grisor, a mà dreta els seus colors fan l'amor amb els del mar. I de tant en tant alguna parada perquè el focus de la càmera demana fotografiar altres colors. Es fa de nit i tornem a Colera. Demà al vespre ja hem de ser a casa. Han estat poques hores però a diferència de la gran majoria de les altres, han esdevingut intenses i dolçament llargues, com de fet ja sabíem i esperàvem.
3 comentaris:
Cotlliure es uno de los pueblos que mas me ha cautivado y atraido. Es raro que un desplazamiento por Francia siguiendo la ruta de los Cátaros, no culmine con una cena junto al mar, en tan bella poblacion con una senyera vigilante, la luna en lo alto y su reflejo en el mar...
No ho podies haver resumit millor,plas, plas, plas
Me gustan las fotos de las ventanas. Son tiernas y suaves.
Publica un comentari a l'entrada