Bla,bla,bla,bla...

Girona. Dissabte, quarts de tres de la tarda, agafo el móbil
- Ja he arribat, estic a l’entrada
- Okey, aparca el cotxe prop de correus i vine al Boira, estem fem el vermut
Deixo el cotxe al pàrquing i em dirigeixo al popular bar de la plaça Independència.
La Núria i en Joan Carles m’esperen asseguts en una taula i només de veure’ls ja m’entra el bon rotllo. Petonets i abraçades. Feia molts mesos que no ens veiem, masses.

En JC em va a buscar una copeta de vi i la Núria em diu que dinarem a La Penyora. Ha reservat taula per les tres de la tarda.

Comença el bla, bla, bla. En JC se’n va, perquè ha d’anar a atendre el pare que té fotut. Tenim ja una edat en què els grans de la família sovint ens reclamen atencions.

Amb la Núria anem al restaurant. Mentre assaborim un bon dinar ens posem al dia de temes personals i professionals. Ella m’explica com és el seu dia a dia a RAC1 , que comença abans de la cinc de la matinada , i jo li explico com em va per La Fageda.

I bla, bla, bla, parlem i riem de tot, de la feina, de la vida, del passat, del present i del futur . I quedem sorpreses quan, fent remembers, ens adonem que la nostra amistat es remunta a gairebé setze anys enrere, quan la Núria va venir a Olot a cobrir la meva baixa per maternitat a la ràdio. Quina pressa que té el temps.
Son gairebé les sis, al restaurant ja no hi queda cap més client. Marxem i anem a prendre un altre cafè en un bar d’aquest barri vell tant encisador i més bla, bla, bla durant una horeta llarga . I ja s’ha fet ben fosc. Ja és hora de tornar a Olot. Ens acomiadem sabent que repetirem la trobada com hem anat fent durant els darrers anys. Mentre pujo cap a Olot, penso també en el sopar que ja havia fet dimecres passat amb la Marta, i el que faré dissabte vinent amb la Marissa i la Mari, per conversar, per riure, per compartir, per al capdavall, fer de l’amistat un aliment imprescindible.