dilluns, 10 de novembre del 2008

Son aquellas pequeñas cosas...( d'un 10 de novembre de fa molts anys)


La foto que ens feien a tots i els que passin
dels 40 recordaran els Juegos Reunidos
de dalt la prestatgeria


Una petita cosa a la qual només li sobra el "pajaru"

Només un notable i en Educació Física!
A Enseñanzas del hogar ( niñas) un suficient!
Aquestes notes m'han fet entendre moltes coses.
El 10 de novembre de fa més de 35 anys, quan encara anàvem a escola el dissabte al matí, dibuixàvem cubs, anotàvem la temperatura i un "pensamiento": "Unos dicen lo que saben y otros saben lo que dicen".
I a la llibreta de " Religión".

Uno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto
de ida y vuelta.
Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.
Como un ladrón
te acechan detrás
de la puerta.
Te tienen tan a su merced
como hojas muertas
que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes
y nos hacen que
lloremos cuando
nadie nos ve.

J. M. Serrat



14 comentaris:

Eva ha dit...

Ei, que jo en tinc menys de 40 i m'enrecordo dels Juegos Reunidos... I tinc una foto molt semblant a la teva.

Petons

Ramón María ha dit...

Recuerdos muchos recuerdos que jamas se olvidaran, un repaso al pasado ¿Añoranza? tal vez ó solo recuerdos....

Agur un saludo Esther.

Tot Barcelona ha dit...

Quizá el poema más redondo de Serrat en castellano...Hay que leerlo muy despacio...

pericogranollers ha dit...

pues las notas son calcadas a las mias por aquel entonces,no pasaba nunca de suficiente jejejejejje........recuerdo tambien las costumbres de entonces:rezar,cantar el himno y lo peor ,por la tarde nos hacian beber leche que traian en botellas y yo odiaba a muerte la leche que no estaba previamente hervida,te obligaban a bebela de la botella y cualquiera se negaba,saludos

Unknown ha dit...

Sí, clase los sábados y fiesta los jueves por la tarde cuando en las tiendas (al menos en las zapaterías) regalaban globos a los chiquillos ¿Sería para compensar las rozaduras que producían los zapatos "Segarra"?

Tot Barcelona ha dit...

Segarra...¡¡¡ si no recuerdo mal, se hicieron millonarios al ser el primer fabricante oficial de botas para los soldados. Tenían su tienda oficial en la calle Pelayo. Fuertes, robustas y duraderas, las botas en cuestión, duraban tanto que, después de utilizarlas durante toda la mili, te las llevabas a casa y, tenías calzado para un par de años más. Yo, con perdón, jamás las utilicé. Mí misión era ser ayudante castrense. Comprendereís, que a misa y dando ostias, no podía ir con....botas...

Anònim ha dit...

Son aquellas pequeñas cosas. Em vaig lliurar de la mili per tenir un amic perico metge a Cartagena. Vaig estar nou dies. De petit amb les sabates gorila et regalaven una pilota de goma com les que ens tiraven els grisos. Encara tinc els juegos reunidos Geyper i el cine Exin. La samarreta del 75 aniversari de l'Espanyol. Són un llegat de "grandes pequeñas cosas" que maravellen als meus fills. Domènec

Anònim ha dit...

Llegir-vos és tot un alè de pau i crativitat.Demà a les vuit del vespre ja patirem. Domènec

òscar ha dit...

els juegos reunidos geyper eran un veritable desgavell, una confussió.
és com anar a un restaurant xinés; entre tant plat no saps que escollir!

Mery ha dit...

Me he quedado embobada mirando las fotos de tus recuerdos, que son los de toda nuestra generación.
La canción de Serrat es siempre actual, porque es tan íntima, tan tierna y verdadera...
Un abrazo

Anònim ha dit...

Veig que qui mes qui menys ja no som de la primera volada, i per tant tenim records similars. De tant en tant un exercici de nostalgia és reconfortant.

Ester ha dit...

Vaig penjar tot això en veure la data del 10 de novembre a la llibreta que encara conservo gràcies a la meva mare.Hi ha records que a vegades són una mena d'aliments. Els nostàlgics mireu aquesta web:
http://www.teacuerdas.com/

Unknown ha dit...

Esther, tot el contingut del teu blog es molt interesant, pero trobo a faltar la teva col.laboració a "pericosonline". I segons la meva opinió: estadi nou, consell nou, secretari tècnic nou, entrenador nou i alguns jugadors nous, i tu dirás i els diners? i jo dic, aquest es el nostre problema de tota la vida. Una abraçada. Peret

Ester ha dit...

Una abraçada Pere i un petonàs en blanc i blau. Si puc tornaré a POL el gener.El canvi de feina m'ha absorbit molt