dimarts, 25 de novembre del 2008

Amb el fred ben aprop (sobretot engega el so)





Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.


Miquel Martí i Pol

2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Me quedé extrañado de la guitarra...Creo que....ummmm¡¡¡hay algo de Yusufff...si de Cat Stevens...No se porque se me da...

Ester ha dit...

Uffff en Cat Stevens, en tenia de molt maques i em sembla que es va passar a l'Islam