diumenge, 23 de novembre del 2008

Bla,bla,bla,bla...



Girona. Dissabte, quarts de tres de la tarda, agafo el móbil
- Ja he arribat, estic a l’entrada
- Okey, aparca el cotxe prop de correus i vine al Boira, estem fem el vermut
Deixo el cotxe al pàrquing i em dirigeixo al popular bar de la plaça Independència.
La Núria i en Joan Carles m’esperen asseguts en una taula i només de veure’ls ja m’entra el bon rotllo. Petonets i abraçades. Feia molts mesos que no ens veiem, masses.
En JC em va a buscar una copeta de vi i la Núria em diu que dinarem a La Penyora. Ha reservat taula per les tres de la tarda.
Comença el bla, bla, bla. En JC se’n va, perquè ha d’anar a atendre el pare que té fotut. Tenim ja una edat en què els grans de la família sovint ens reclamen atencions.
Amb la Núria anem al restaurant. Mentre assaborim un bon dinar ens posem al dia de temes personals i professionals. Ella m’explica com és el seu dia a dia a RAC1 , que comença abans de la cinc de la matinada , i jo li explico com em va per La Fageda.
I bla, bla, bla, parlem i riem de tot, de la feina, de la vida, del passat, del present i del futur . I quedem sorpreses quan, fent remembers, ens adonem que la nostra amistat es remunta a gairebé setze anys enrere, quan la Núria va venir a Olot a cobrir la meva baixa per maternitat a la ràdio. Quina pressa que té el temps.
Son gairebé les sis, al restaurant ja no hi queda cap més client. Marxem i anem a prendre un altre cafè en un bar d’aquest barri vell tant encisador i més bla, bla, bla durant una horeta llarga . I ja s’ha fet ben fosc. Ja és hora de tornar a Olot. Ens acomiadem sabent que repetirem la trobada com hem anat fent durant els darrers anys. Mentre pujo cap a Olot, penso també en el sopar que ja havia fet dimecres passat amb la Marta, i el que faré dissabte vinent amb la Marissa i la Mari, per conversar, per riure, per compartir, per al capdavall, fer de l’amistat un aliment imprescindible.




4 comentaris:

Anònim ha dit...

Dons es molt d'agreir llegir les teves "aventures" per Girona i per sobre tot el tractac de l'amistat tan important en el temps que ens esta tocant viure...i sobre tot despres de asabentarme fa uns moments del que NO HA FET, el meu equip avui...pero es ben cert que me ho he pasat "pipa" veient el tenis i ja deiem tu i jo que "AQUEST ANY LA FAREM GROSSA...es tractabe de aixo?

Min

Tot Barcelona ha dit...

Que aprofiti ¡¡¡Mare de Deu...Ja ting gana...salut

òscar ha dit...

el bla bla bla calmat amb amics és la millor teràpia que existeix. si tothom el practiqués més sovint, el gremi de psicòlegs (respectable gremi, eh!) hauria de buscar noves fonts de ingresos

Tot Barcelona ha dit...

Uhhh...che...¿ pero vosss que te creistes ? chee, tenés que saber que dios es argentino...cheee y a partir de acá, déjate de tocar lasss meninges...Los spicologosss somos del todo nessessarioss..¿ de donde viniste ? ehh ' y tiu complejo hereditario de edipo ( date cuenta lo tenés muy arraigado ¡¡¡ )...Vos, Oscar, vas como cagallon por ssequia, o sea, dando tumbos...tu vida es un completo fracassso ¡¡Pero no te preocupésss ¡¡¡ yo tengo una terapia de ovoide restauralizadora...si ...Mirá...serán quinientas ssssesssiones a 50 euriyyyyos cada una...Vas a ssssser un hombre nuevo ...pibe...¡¡¡de nada, viejo, mañana empesssamos ¡¡¡