Malgrat no compartir el seu caràcter monàrquic, papista i culer, és un diari pel qual sento predilecció.
No tant perquè durant un temps vaig tenir la sort de col·laborar-hi , sinó sobretot perquè a casa n’han estat sempre subscriptors i era des de la meva infantesa, i de fet encara és , un element més de la cuina menjador, com ho són la llar de foc, la taula o qualsevol cadira. Encara avui la meva mare la té com a lectura obligada. Jo no he seguit la tradició, no en sóc subscriptora i me’n penedeixo perquè estic segura que si la meva filla hagués vist de ben petita al pis, i valgui la redundància, la presència diària d’un diari, ja en seria lectora i hauria interioritzat un bon hàbit.
No obstant giro les seves pàgines cada dia perquè a la feina la compren i gràcies a Internet hi dono també un cop d’ull.
Avui he vist que han estrenat un gran servei. Han posat a l’abast de tothom la seva hemeroteca, 127 anys d’història que es poden consultar en qüestió de segons. M’ha fet gràcia mirar la portada del dia que vaig néixer ( l’11 del desembre del 1964). No va passar res en especial però he vist que el diari valia aleshores 2 pessetes!!! Després he consultat altres curiositats i en trobar allò que buscava, i amb molta rapidesa, he donat més importància al servei . M’hi he passat una llarga i agradable estona i és per això que se m’ha acudit escriure sobre aquesta iniciativa. Us recomano que hi feu un tomb.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081026/53566602413.html
http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/
9 comentaris:
també vam ser subscriptors fins que un veí garrepa ens va obligar a anar al quiosc. jo encara la compro, potser per militància sentimental.
a casa, després de netejar el terra, posaven els fulls per no trepitjar. :)
Empezé con El Ciero ( Noticiero Universal), Seguí con Telexpres. Me pasé a La Vanguardia. Esruve 10 años con El País, cuando se editaba en Madrid, porque aquí no había edición. Hasta que salió el inefable Javier Fradera ( ideólogo del PSOE en en época de Felipe )...Se hizo insufrible, así que me volvía a pasar a la Vanguardia...y hasta hoy...un saludo
En el Pais, de Madrid, colaboraban los jueves,en aquella época, las mejores plimas del entonces...Garcia Marquez, Goytisolo, Umbral, era muy bueno, después todo fue política inducida...
A casa els meus avis sempre han llegit El Periódico, des de ja fa un temps sempre en català!.
Tot i haver intentat enganyar-la conscientment amb altres (pais, avui, periodico) he tornat al origen amb la vanguardia.
A més soc subscriptor.
Para mí es la casi excepción que casi confirma la regla de que "mienten más que La Gaceta".
Lástima que empiezan a desaparecer firmas que me gustaban.
No soy suscriptor pero la compro cada día y el País de vez en cuando, para saber qué piena el gobierno, o por dónde van los globos sonda.
Ayer anunciaron la liberación de la hemeroteca. Esperaré al próximo finde para hojearla.
Me informaré, aúnque aplaudo la iniciativa de lanzar toda la información de 127 años, impresionante, gracias peke....es que llamarte bolero.......bueno vale.
muxus bolero.
La Vanguardia és molta Vanguardia i ara més d'un diari ja li ha copiat la idea de La Contra
Quan feia periodisme a Bellaterra vaig tenir de professor al Victor M. Amela i us puc dir que era tan bo com fent la contra. Domènec
Publica un comentari a l'entrada