dimarts, 1 de setembre del 2009
Tip, tap, tip... ¡clin!
El meu psicoanalista és la meva màquina d’escriure.
Ernest Hemingway
Escriure és una forma de terapia. A vegades em pregunto com s’ho fan els que no escriuen, els que no componen música o pinten, per fugir de la bogeria, de la melangia, de la por, del pànic inherent a la condició humana.
Graham Greene
Escriure és com mostrar l’empremta digital de l’ànima.
Mario Bellatin
El plaer d’escriure és el mateix de llegir, sublimat per unes gotes més d’intimitat.
Stendhal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Creo haber visto una película con Jerry Lewis ( no se si se escribe así), donde salía este tema y él estaba detrás de una Remington...Me hizo mucha gracia, pero de eso hace ya muchos años...
escriure per ordenar el terrat. escriure per fer neteja, per somriure o perque no ens entretenim fent puzzles.
rera cada màquina hi ha una raó.
una abraçada!
La creativitat necesita ser vomitada. Salutacions.
Certament, escriure per un mateix és una terapia.
Certament també, en Graham Green té raó, i m'ho pregunto: qui no escriu o no pinta quan es mira el seu propi miralls o vomita el seus neguits?
El arte no es una forma de ganarse la vida. Es más bien una forma muy humana de hacer la vida más soportable. Practicar un arte, bien o mal, es una forma de hacer crecer el alma. Por el amor de Dios, canten en la ducha. Bailen con la música de la radio. Cuenten cuentos. Escriban un poema para un amigo o para una amiga, aunque sea pésimo. Háganlo tan bien como sepan y obtendrán una enorme recompensa. Habrán creado algo.
Kurt Vonnegut
Publica un comentari a l'entrada