dilluns, 29 de novembre de 2010

Coses que hem après aquest 28-N

S'estarà d'acord o no amb el que diu. A mi m'agrada especialment el format de l'article.




Coses que hem après aquest 28-N
Per Isaac Salvatierra.Periodista. Cap de secció i redactor d'Educació del diari ARA


Que Artur Mas és un líder sòlid que ha sabut mantenir el partit unit en aquesta llarga travessia pel desert. I que segurament tindrà l’aspiració de fer el govern “dels millors” que ha promès. Farà bé si prescindeix de l’aparell i busca independents molt capacitats. El país ho necessita. Vaticino que el nou President ens donarà més d’una sorpresa en la composició del nou executiu.

Que Obama continua influenciant la classe política. El discurs de Mas d’aquesta nit de victòria ha estat molt “obamià”: Canvi, esperança i unitat. Amb gran generositat, el PSC va aprovar la Llei d’Educació amb CiU (i sense ICV). Quina serà l’estratègia de pactes de Mas? Grans acords de país o pactes puntuals amb PSC, PP o ERC, segons la temàtica?

Que els aparells dels partits van de baixa. I que s’ho han de plantejar seriosament. La lluita fraticida ha passat factura a Esquerra. El nucli dur del Baix Llobregat ha portat el PSC a uns resultats desastrosos.

Que han d’haver anat molt malament les coses al tripartit perquè (aquest cop sí) tots els partits hagin acceptat que en aquests comicis hi ha un únic guanyador.

Que l’esperit del 10-J no s’ha vist per enlloc. Tot el contrari. Hi ha hagut un vot anti-tripartit (actiu o passiu –via abstenció–) i un vot que, en aquest context de crisi econòmica, ha apostat pel canvi.

Que l’independenstisme ha fet el ridícul.

Que concretament Puigcercós ha fet el ridícul. I Carretero, també. (Laporta se n’ha sortit)

Que Carod ha dormit molt bé.

Que això ha passat en plena eufòria per les consultes sobiranistes.

Que Artur Mas és el primer president de la història recent del país que en un hipotètic referèndum per la independència de Catalunya votaria que ‘sí’.

Que Iniciativa té un electorat molt sòlid a prova de campanyes de desprestigi i de tertulians de ràdio.

Que tornaran a permetre anar a més de 80km/h a les rondes per guanyar quatre vots –i estalviar-se les crítiques dels tertulians amb Audi de les ràdios– i serà un error.

Que Iniciativa ha superat Esquerra. I que els primers estan molt contents i als segons segurament això és el que pitjor han paït.

Que l’abstenció (40,05%) continua preocupant, per bé que hagi estat menys de l’esperada. Una part del país encara no ha entès que les eleccions al Parlament són importants.

Que la Catalunya optimista (que surt a votar Chacón quan li diuen que vindrà el PP) estava trista. I que molts s’han quedat a casa.

Que tenim un problema i es diu 3%: 92.331 vots en blanc (2,94%).

Que els vots de la Cori (6.982) i del Partit Pirata (6.489) també poden ser entesos com a vots de càstig.

Que el PSC haurà de reaccionar si no ho vol perdre tot al maig (Barcelona i altres ciutats clau i –sobretot– la Diputació).

Que Montserrat Tura i Antoni Castells han dormit molt bé.

Que Zapatero ha dormit molt bé.

Que Plataforma per Catalunya ha tret molt bons resultats i que la resta de forces polítiques hauran de reflexionar, sobretot amb vista a les municipals.

Que l’experiment del PP a Badalona (amb el discurs xenòfob de Garcia Albiol) els ha donat 5.000 vots més.

Que ens divertirem amb el Grup Mixt. Com es repartiran Laporta i Rivera l’únic cotxe oficial previst pel grup?

I, sobretot, que Catalunya reclama i es mereix una altra manera de fer política.

I que cal ser optimistes. 120.000 persones han decidit aquest diumenge tastar un diari nou, que intenta enfocar i explicar les coses d’una altra manera. I que a molta gent li ha agradat.

I que hi ha hagut lectors que han fet comentaris tant emocionants com aquest: “Ha estat un dia gloriós. M’he passat el dia llegint el diari de cap a peus. I m’ha encantat, estic molt content, perquè fa setmanes que vivia amb moltes expectatives i, per això mateix, alhora m’inquietava que després l’Ara no hi respongues. Per sort no ha estat així. Com tot és millorable, però hi confie perquè si les maneres qua s’apunten creixen i maduren, això serà l’òstia! Sent que hi hagi gent que no hagi pogut gaudir d’aquest primer número. Jo no m’he pogut estar de comprar-ne tres: un per mi, un per a la història i un que he regalat a una amistat amb molta estima, com si això fos, almenys per un dia, la millor declaració d’amor que existeix. Salut i avant!”

http://blogs.ara.cat/araquehipenso/2010/11/29/coses-que-hem-apres-aquest-28-n/

2 comentaris:

Miquel ha dit...

jejeje¡¡¡

Esther ha dit...

Alguns jejeje!!! són difícils d'interpretar. jejeje