Per als rondinaires, pessimistes, passotes, crítics destructius, egoistes, trepes, mandrosos…

Reflexions de Teresa Baró, després de llegir “La Fageda, història d’una bogeria”. La Teresa, directora d'Icompani és tota una autoritat en temes de comunicació i com alumna seva que he estat puc dir que és una profe excel·lent. Al seu blog ha penjat aquest article

En aquesta època de suposada crisi (en tot cas, molt més profunda en els valors que no pas en l’economia) reconforta llegir històries de superació i generositat, d’empreses amb esperit, de projectes reeixits.
Si necessiteu una dosi d’optimisme, una raó per no defallir davant dels obstacles o, simplement, voleu saber com es pot arribar a ser el tercer productor de iogurts de Catalunya, llegiu la història de la Cooperativa La Fageda. Per totes aquestes raons i moltes més:
- Perquè la història és certa i resulta molt més apassionant que qualsevol novel•la.
- Perquè ens demostra que sí que és possible canviar el món.
- Perquè ens parla de professionals lluitadors, amb uns ferms valors i amb voluntat de servei que s’han convertit en referents en el món empresarial i en l’àmbit social.
- Perquè avui és un model d’esforç, sacrifici i tenacitat amb recompensa final.
- Perquè les històries personals que s’hi expliquen posen cara a cara la grandesa i la misèria dels humans.
El recomano especialment als lluitadors, als pencaires, als utòpics, als inconformistes, als que no estan mai satisfets, a les persones que viuen apassionadament i creuen que “el sentit del treball és un treball amb sentit.”
Hauria de ser lectura obligatòria per als rondinaires, pessimistes, passotes, crítics destructius, egoistes, trepes, mandrosos… ho deixo aquí.
http://www.teresabaro.cat/
http://www.icompani.com/

Frases que ha extret del llibre Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona i una patum en temes de finançament autonòmic i municipal. A ell recorren tots els mitjans aquests dies.Un dia per casualitat va anar a parar al blog i molt amablemente m’ha enviat per mail aquest recull:

Per això –fer coses i no pels diners- m’agraden frases del llibre com :

“L’home modern ha trencat la seva relació amb la realitat transcendent, i ha caigut en una vida superficial que el fa infeliç” (pag. 31).

Aquesta frase lliga amb la darrera del llibre: “Estem immersos en una crisi de sentit. Obsessionats per tenir, ens hem oblidat de “ser”. (pag. 190).

Per això diu també: “la modernitat i el progrés van buidant, d’una banda les esglésies, i de l’alta van omplint els supermercats i els centres de salut mental” (p. 32)

Sobre els límits en els disminuïts psíquics o amb trastorns mentals a l’hora de produir: “Sí, això pot ser cert, però aquestes persones tenen el mateix dret que les altres a treballar” (pag. 34).

La Fageda ha de perseguir l’excel·lència del producte: “no tant sols per afany de perfeccionisme sinó com a concepte moral” (pag 38) Extraordinari!

La soledat definida per la Carme: “aquella soledat en què un es perd i no es pot acompanyar a si mateix, perquè encara no té un “jo” prou fort. És la soledat que esdevé buit i desesperació” (pag 43)

“Si tractem a les persones com pensem que poden arribar a ser, els donem la possibilitat d’acabar sent com els tractem; si els tractem com inútils, els convertim en inútils” (pag 45)

Més reflexions –pròpies- de la Carme: Sé el què és està acompanyada i això m’ajuda a poder acompanyar” (pag 53)

“La crisis ens ha ensenyat que és important que tothom estigui compromès, però que no es pot exigir el mateix nivell de compromís i il·lusió a tothom” (pàg 110)

“Cal formar un cos directiu professionalitzat, “que sàpiga anglès” (pags 137, 139, 141 i 142), però en general la plantilla és molt bona. Hi ha un gran sentiment de pertinença al projecte”.(pag 139)