dilluns, 19 de gener de 2009

Paraules d'or d'un poeta que no sap que ho és



Potser és l'enyor que m'aclapara, però per fi, amb deteniment, he tornat a esquinçar la solapa d'un sobre i n'he pogut extreure el full que encara mantenia l'olor de qui l'ha escrit. Aquesta vegada fins i tot, amb un sorprenent afany numismàtic gens habitual en mi, he desenganxat amb cura el segell, com si es tractés d'una preuada peça de col·leccionista.
El proper cop, deixa'm una nota escrita dessota el coixí.

4 comentaris:

Miquel ha dit...

En cuestiones muy personales, me limito a leer, aparcando la opinión...

Bolero ha dit...

Miquel, vol ser un doble homenatge, al gènere epistolar de quan encara feiem servir paper i boli, sobre i segell, i a una persona que no ho sap, però que es podria guanyar les garrofes amb la literatura

pericogranollers ha dit...

vaya vaya ,amiga,que decepcion por lo que dices seguro que no va dedicado a mi jejejejejeje.................en fin creo que lo sobrellevare jajajajajaja..........saludos

Miquel ha dit...

ahhh, ¡¡¡ molt be, ara "capisco"...