divendres, 9 de gener de 2009

Més de la Maitena







5 comentaris:

perico consorte ha dit...

Muy adecuado para estas "postfiestas".

Se te vacía la existencia y se te llenan los michelines, y así el vacío existencial se hace aún mayor

Miquel ha dit...

ostras...............perico....me has dejado "touche"...es muy ingeniosa...( me ha gustado )...salut

Anònim ha dit...

..pero vamos a ver ¿las depresiones no eran para la tardor?........menos mal que yo soy perico y estoy vacunado contra las "depres" temporales que si no....salud, mucha agua y amor que no falte

Min

Quin solet! ha dit...

La nit de Reis jo també em vaig pesar, i en veure que trencava records (per dalt!) vaig acabar de treure-m'ho tot, rellotge inclòs. Vaig baixar 400 gramets. L'única alegria del moment.
Per Nadal qui no puja pes és que té el grip!
L'augment de pes no és el què et provoca el "vacío existencial" (a menys que el cos sigui el què més ens preocupa) sinó que, de Nadal a Reis entre consum i consumisme, no t'hagis pogut apropar als amics i familiars que estimes, no hagis pogut expressar sentiments, o no hagis pogut reviure amb els fills les il·lusions que fets i costums de Nadal que de petit vares viure amb plenitud a casa. Si s'ha aconseguit una mica d'això el nivell de buit existencial ha de disminuir per força.

Mery ha dit...

No sé cuál me gusta mas, el del vacío existencial es un acierto...pero el del camisón plomizo me encanta.