diumenge, 14 de desembre del 2008

La meva primera crisi

Carta al director de
JANA MACIÀ MODOLELL a La Vanguardia

Sóc jove (és la meva primera crisi) i potser ingènua. Permeteu-me l´atreviment: visca la crisi, mori l´opulència. Cal treballar dur, la butaca d´especulador era massa tova. Que engegui la Derbi, s´aturi la Kawa. Viatjarem al delta de l´Ebre, no del Nil. Anirem al pessebre vivent, no de bon vivant.Les titelles a la plaça eclipsen Eurodisney. Descobrim Olot, no Bangkok! Sense diners per benzina, fem cent viatges en bus. Res de caviar iraní, visca el calamar tarragoní. Ens divertim amb xerrades al bar, no amb creuers al mar. Importa el cor, no el car. Benvinguda la cordialitat, no la rendibilitat. La confiança en el demà no són els zeros al banc sinó la fe i la pau.

Potser ara no hi haurà diners per prostituir cap més dona; ni per cocaïna corruptora de pobles; ni per armament destructiu, guerres i atacs preventius; ni pel càncer de ciment que devora la nostra costa; ni per pornografia, luxes obscens, festes boges i banquets etílics. Aprendrem a estalviar, a escurar i esperar? A estudiar i esforçar-nos? A conservar i crear llocs de treball? Aprendrem a valorar la feina i els productes dels nostres? La tasca dels voluntaris de Càritas? Dels emprenedors? Aprendrem a treballar pel veí? Aprendrem, de debò, a assaborir l´esperit?

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53597742396&ID_PAGINA=22919&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=1&SUBORDRE=3&TEXT=

6 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

La leí. Nosotros, en la AA VV del barri, hemos notado un incremento notable de pobreza. Y eso que es una zona media. Los niños lo notan, de tal manera que, en lo que llamamos REIM (reforc escolar), vienen muchos que no tienen problemas pero carecen de espacio, bien porque viven hacinados, bien porque se han quedado sin piso, bien porque vienen de fuera en busca de trabajo y están en una pensión. Este mes han venido 3 mas y para enero viene otro chiquillo. Nos pensamos que solo es el problema del idioma (catalán o castellano), pero no solo es eso, no. Hay mucha gente que la está pasando muy mal. Petons.

Unknown ha dit...

Santa inocencia ........!!!!

Una bonita carta a los Reyes Magos.

Lástima que sean los padres

Anònim ha dit...

Bonica la carta, oi? Bonica i amb un fort missatge que hauriem d'aprendre tots. La vaig llegir ahir a la La Vanguardia, avui l'he retallat i no m'he pogut estar de mirar a Google qui era la Jana Macià de Cervera. He vist que li han reproduit també a l'Avui i altres diaris, i que té altres cartes de setembre i octubre igualment boniques. He pensat jo que "La meva primera crisi" la faria llegir als joves a la Missa del Gall del poblet d'Argençola(Anoia).
I clicant el nom complet de la Jana al Google he arribat al teu Blog. I si l'has reporduit penso que t'ha entrat a dins també. Potser t'ha agradat alló d'Olot enlloc de Bangkok, o potser com jo has pensat que tu -com jo amb algun any més- ja has viscut altres crisis fortes i et costarà menys saber-te estar de coses.
He xefardejat una mica el teu Blog però d'entrada m'ha agradat allò de "no busquis coherència al blog...", i també les películes, i la sinceritat de dir que llegeixes pocs llibres, i els boleros (el més eròtic també),també he pensat que si et retrates a la Fageda vol dir que t'estimes íntimament la teva terra, ...
M'has encuriosit tot plegat. Una altra estona xefardejaré més.No tinc blog ni en segueixo cap, però ara seguiré el teu.
Quin solet

Anònim ha dit...

DONSC AIXO D' ARA, ES NOMES EL PRINCIPI,CALDRA MOLTA SOLIDARITAT,I COM SEMPRE SERA EL POBLE PLA,QUI HO ASUMEIXI. ELS POLITICS,TAMBE COM SEMPRE, DIRAN QUE H' ESTAN TRABALLANT....FENT TURISME. JUGANT AMB BCN.......

Ester ha dit...

Vaig llegir la carta ahir la tarda i em va agradar.I sí, Miquel ja hi ha gent que ho comença a passar veritablement malament.
Consorte, sé que ets més realista que no pas pessimista.
Als dos anònims ,moltes gràcies per la visita. Benvinguts!

Anònim ha dit...

no se le da la importancia real al momento y es peor,no se le esta dando su valor real a lo que viene... ya es complicado cubrir los costes de mas de tres millones de parados (y va en aumento) pero... nos hemos parado a pensar apenas por un momento ¿que significa para el sistema, que esos tres millones de trabajadores estén dejando de cotizar?...yo si y pierdo el sueño.

Min