Ara, que el teu cor ha dit prou , gràcies per tants anys de companyia. Gràcies perquè al entrar a casa ensopegava amb la teva mirada color de mel. Pels teus miaus matiners dient que volies l’esmorzar. Per compartir tantes i tantes hores de sofà. Per fer-te tan pesat demanant carícies .Per perseguir-me per totes les estances. Per emprenyar-me quan teclejava com ara. Per enfadar-te quan et deixàvem sol. Gràcies també per totes les coses que vas trencar, per l'encant de sentir-te adormit als peus. Gràcies per haver existit i per haver format part de la meva vida.
8 comentaris:
Quan un cor com el del Gris diu prou, i tot de cop perds el seu miol, la seva passejada inoportuna sobre el teu ordinador o la figura de porcelana i el seu escalf o refrec al sofà, el teu cor s'estova per uns dies. I amb fets com aquests ens adonem de les coses petites de la vida que ens omplen perquè ens estimem, ens fan companyia, ens donen calor, formen la rutina familiar de cada dia i, en perdre-les, agraïm haver tingut.
són molt més que simple companyia. petooonets bolero!
Si hay un animal que me gusta, es el gato. Precisamente, antes de ayer colgé una foto de dos de estos animales que me parecían enfadados.
Siento lo de Gris, de verdad. Cuando una persona coge cariño a un animal es muy difícil de suplir. Ánims
Em sap greu la marxa d'en Gris. Jo també en tinc, de gats, a casa. 3 d'ells ja han travessat l'arc de Sant Martí i he de dir que van marcar la meva vida. Ara en tinc d'altres, però cap podrà suplir l'absència dels que varen marxar, perquè cadascú és únic i irrepetible. Els gats són criatures especials, fascinants, que tenen una manera d'estimar que molta gent ignora... jo tinc quelcom de gat al meu esperit, segur :)
Un petonet, Bolero, t'acompanyo en la teva pena.
Una abraçada.
Domènec
HO SENTO!! una abraçada
Al final, entre unos y otros os déis maña de que tenga que aprender catalán.
Un beso
el Gris ha estat mooolt afortunat de tenir-te...
un petó molt gros
Publica un comentari a l'entrada