Paraules que curen

He estat uns dies missing. La meva mare va patir un infart del qual per sort sembla que es recupera bé i no he tingut temps, ni ganes, ni esma per penjar alguna cosa al blog. Tot el que no era ella era absolutament secundari. Han estat dies difícils i a l'entremig ha passat Sant Jordi. Li vaig regalar a en Xesco "Paraules que curen" de l'Alex Rovira i avui n'he llegit alguns capítols. M'ha agradat especialment el cinquè que parla de la confiança. En penjo un fragment i espero que també us agradi:

Què seria la vida sense l'esperança i sense la confiança? Moltes vegades la vida no té cap mena de sentit. En el dolor atroç, en l'accident inesperat que se salda amb la mort que ningú no podia preveure, en la injustícia, la infàmia, l'abús, la violació, la malaltia que es rabeja sense motiu aparent, en una víctima que només pot esperar que el procés avanci fins al final. No existeixen arguments que justifiquin un sentit a la vida quan el dolor és total. No n'hi ha. No sé veure'ls. Però com que cap ésser humà no és una illa i vivim en relació amb els altres, ens toca continuar caminant bo i sabent que els nostres fills ens esperen, o les nostres parelles, o els nostres pares, o qualsevol dels afectes, la simple imatge dels quals a la ment i al cor ens porten sense adonar-nos-en a agafar aire, a respirar i a donar-li una altra oportunitat a la vida. En aquestes inspiracions hi ha la confiança i l'optimisme. No com a estupidesa o ingenuïtat; tampoc com un exercici d'inconsciència; més aviat tot el contrari. Perquè la confiança no és banal, és tremendament ferma, no admet graus, és com una juguesca:hi vas o no hi vas, hi creus o no hi creus, hi confies o no hi confies.