dissabte, 26 d’abril del 2008

Paraules que curen

He estat uns dies missing. La meva mare va patir un infart del qual per sort sembla que es recupera bé i no he tingut temps, ni ganes, ni esma per penjar alguna cosa al blog. Tot el que no era ella era absolutament secundari. Han estat dies difícils i a l'entremig ha passat Sant Jordi. Li vaig regalar a en Xesco "Paraules que curen" de l'Alex Rovira i avui n'he llegit alguns capítols. M'ha agradat especialment el cinquè que parla de la confiança. En penjo un fragment i espero que també us agradi:

Què seria la vida sense l'esperança i sense la confiança? Moltes vegades la vida no té cap mena de sentit. En el dolor atroç, en l'accident inesperat que se salda amb la mort que ningú no podia preveure, en la injustícia, la infàmia, l'abús, la violació, la malaltia que es rabeja sense motiu aparent, en una víctima que només pot esperar que el procés avanci fins al final. No existeixen arguments que justifiquin un sentit a la vida quan el dolor és total. No n'hi ha. No sé veure'ls. Però com que cap ésser humà no és una illa i vivim en relació amb els altres, ens toca continuar caminant bo i sabent que els nostres fills ens esperen, o les nostres parelles, o els nostres pares, o qualsevol dels afectes, la simple imatge dels quals a la ment i al cor ens porten sense adonar-nos-en a agafar aire, a respirar i a donar-li una altra oportunitat a la vida. En aquestes inspiracions hi ha la confiança i l'optimisme. No com a estupidesa o ingenuïtat; tampoc com un exercici d'inconsciència; més aviat tot el contrari. Perquè la confiança no és banal, és tremendament ferma, no admet graus, és com una juguesca:hi vas o no hi vas, hi creus o no hi creus, hi confies o no hi confies.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Por lo que parece, todo está poniéndose en su sitio y tu madre se restablece. Bien. No se si podré encontrar un libro que se titula " Aproximación al problema del Ser ", de Gabriel Marcel. Escrito extremadamente corto, explica con claridad y desde la perspectiva metafísica (domínico que ha sido uno y le tira esa vertiente), que es lo que somos, así de sencillamente complejo. Si cae en mís manos, te lo regalaré. Así mismo, te haría llegar el de tu amigo Javier, Lizania cuarta parte, que ya obra en mí poder. Lo se, soy cojonudo. Has llegado tarde, hace tiempo que los que me rodean lo saben...
miquel.

pericogranollers ha dit...

bienvenida de nuevo y encantado por la recuperacion de tu madre,acabo de llegar del partido con cara de tonto otra vez por el penoso espectaculo que me han vuelto a ofrecer despues de tener que montarme una historia para poder ir al partido pues estaba en ribes de freser ,en fin todo sea por nuestro espanyol, pero de tanto en tanto no iria mal que nos dieran una alegria,saludos.

Ester ha dit...

Miquel ja ho sé de fa temps que ets collonut, massa i tot!
Pericogranollers gràcies, com sempre

ARC ha dit...

celebro la recuperacion de tu madre y tu lohas dicho..."la confianza se tien o no se tiene" ahi reside todo...tu y yo aun confiamos en ir a Europa...pero nos quedamos solos en esa creencia..pero tranquila....que en nada tenemos aqui un monton de "creyentes"...un saludo cordial y animos...."Lo mejor siempre esta por llegar".

pericogranollers ha dit...

yo tambien sigo creyendo que iremos a europa hasta que matematicamente sea posible,pero es que despues de ver los partidos cuesta mucho de creer ,pero yo siempre e creido que ,en contra de muchas opiniones,tenemos un buen equipo y cuando pongamos lo que hay que poner iremos para arriba pues creo que los otros equipos tambien fallaran,saludos.pd. lo que hay que poner es lo que tu decias en tu articulo en POL testiculina(osea huevos)y pit i collons y eso creo que un sicologo no se lo puede inculcar ,bueno eso creo

Anònim ha dit...

Felicitats per l'article de POL, i per ser com ets. La bondat i la intenligència es transmeten de moltes maneres. I nosaltres ho percivim des de les teves sinceres i transparents paraules. Petons.
Carlos-corogol

Gemma ha dit...

Felicitats pel teu article a POL,estic orgullosa de la meva germaneta.