dimecres, 15 de desembre del 2010

Pol petit



Una mica d'esperança pels dies que es lleven de color negre com el d'avui a Olot.
Dies en què el món fa fàstic i no entens res i t'adones que malament que ho estem fent. Que fràgil i que vulnerable tot en aquesta anomenada societat del benestar que acaba devorant víctimes innocents.

3 comentaris:

òscar ha dit...

Ens cal.
El perquè i cóm, a hores d'ara, ja no.

Ester ha dit...

No una mica, potser a tones ens cal esperança

Tot Barcelona ha dit...

Chica, no se...esto no está en mi esquema. Hay cosas que no entran en mi kilo doscientos de masa encefálica. Cuando a veces te hablo del ni-hilismo, lo hago en el término pertinente, el de desesperanzado, que es a la postre la traducción literal, no-ser. El ser humano es único y, cada uno siendo parecidos, diferentes...Tengas salut