diumenge, 5 de desembre de 2010

Vindrà l'hivern




VINDRÀ L'HIVERN

Vindrà l'hivern! i en la plana
la boirada sobirana
tancarà l'ultima flor,
i xisclant, batent d'aletes
fugiran les orenetes
oblidant tot el que mor.
-Vindrà l'hivern! i a manades
partiran remolinades
les fulles verdes d'estiu,
i de les branques més velles
mort de fred cauran amb elles
dos petites dintre un niu.
Vindrà l'hivern! i aquells dies
en que perfums i harmonies
s'hauran perdut en 1'espai,
nostres cors, lluny de glaçar-se,
viuran sols per estimar-se
com no s'han estimat mai.

Apel•les Mestres

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Y también pasará
como pasa todo; por mucho
que uno se aferre.
Por mucho que esos instantes
los quieras asir y guardarlos,
retenerlos...
Después vendrá la primavera;
y otra vez el verano
empujará el otoño,
y así
por siempre jamás...

Esther ha dit...

Com ha estat sempre i com dius, com sempre serà,

salut i una abraçada