Cap a Sigean

Amb en Joan, amic de l'ànima des de l’infantesa, un artista dibuixant i millor persona

Divendres 22 de maig,tres quarts de vuit del mati. Quatre autocars de la fageda surten d’Olot en direcció a Sigean. Es el dia de l’excursió anual. Finca tancada i no es fa ni un sol iogurt. Prop de les deu arribem a la reserva africana. Cua per entrar. Ens assabentem que a França és un dia festiu. Primer fem el recorregut dins l’autocar. Veiem estruços, que molt encuriosits es passegen enmig dels cotxes, ossos, zebres, girafes. Arribem al parc dels lleons, o millor dit del lleó i unes poques lleones. Dormen damunt un turonet. El guia ens explica que els lleons solen dormir vint hores diàries i que les poques que es passen desperts gairebé copulen tota l’estona. Quina barbaritat d’animal. Contràriament al que molts pensàvem tampoc són ells els encarregats d’anar a buscar aliment, ho fan les femelles mentre els vigilen el territori que s’han fet seu.

Després de la passejada en bus, fem un llarguet recorregut a peu. En Cristóbal, que estrena càmera fotogràfica, recull la seqüència d’un elefant, que es refresca mentre amb en Joan contemplem aquell enorme animal.
Per sort el sol no vol acabar de sortir i ens estalviem passar el dia xafogós que ens temíem. Pel camí els nostres ulls veuen altres bestioles, cocodrils, tortuges... Són gairebé les dues i anem a dinar a Narbonne. L’excursió ha de continuar a la tarda amb una sessió de cinema a Girona però l’accident d’un camió a l’autopista que ens hi té retinguts una llarga estona trastoca els plans. Aturada en una àrea de servei i berenar de coca i xocolata. Es va fent tard i tornem a Olot. Ha estat un dia especial.