L'arquitecte

Amb els anys aprens


que tenir un bon pla

és l’única manera

de poder reduir el marge d’error.



Tu t’hi estàs fins tard calculant-ho tot.

I malgrat la son,

un esforç per escriure el que penses

tant senzillament com pots.

Però no hi ha prou café

per desvetllar-te tanta estona.

I els ulls es van rendint,

tu ni te n’adones.

Dorm, arquitecte, dorm,

que el que estas intentant

és del tot impossible.

i que no depén de tu,

hi ha un projecte

que no es pot preveure.

La vida la fa cadascú.



I una casa on hi capiguem tots,

un espai amb cuina-menjador.

I deixar que a la tarda entri el sol,

i finestres de 4×2.



I que tingui sentit de l’humor,

i un saber-se triar bé els amics,

i un caure que el faci més fort.

I la força per saber dir no.



I un jardí on s’hi pugui ballar,

un portal que convidi a passar,

i un veí, un catxondo mental.

I una taula al carrer per Sant Joan.



I que et diguin que ho has fet preu bé.

I que visqui el que tu no has pogut.

Fer-lo llest, que no tingui mai por.

I saber quan deixar-lo fer sol.