diumenge, 12 de juny de 2011

Des de la 314



Arribar amb pressa de no tenir pressa.
I que tot t’estigui bé.
Les parets blanques i torrades.
La barana del balcó orfe d’una mà de pintura.
Tres quadres lletjos que semblen macos.
El saló acollidor i passat de moda de l’esmorzar.
El suc de taronja que et prepara una dona afable.

I de matinada i ben deserta la platja
enfilar el camí del far.
Una àvia que no has vist mai et diu bon dia.
I un cop allà dalt tot pren una altra dimensió.


I al migdia el sol t’escalfa la pell i la brisa endolceix l’ànima.
I abraces el goig d’atrapar amb la càmera el vol pausat i altiu d’una gavina
i damunt l’arena, les rialles d’una princesa de rinxols grocs.

T’inventes jocs com fer tres-centes catorze petjades
o poses noms als sons de les onades.
I tot s’esdevé plàcid, lent i mesurat.
I a cau d’orella les veus del mar et xiuxiuegen que la calma t’ha segrestat.
Deu ser allò que en diuen l’aquí i l’ara.


I vas fent tombs de la platja gran a la menuda.
I de la menuda a la gran.
I escrius algunes d’aquestes coses aquest dimecres de pluja fina.


T’ has enamorat d’aquesta vila de carrers blancs
i de torres i muralles que parlen de pirates.
Saps que has trobat més del que venies a buscar.
Saps, com et revela la cançó,
que seràs forta com la roca que s’alça de les aigües.


Dies de cotó i de sucre,
de paraules i de mirades blaves.
I tornes a fer la maleta, aquest cop molt a poc a poc,
per alentir el ritual del comiat.


I tornar borratxa de pau,
i esperar que sigui llarga la ressaca.
Trossos de vida que tal vegada un àngel et va agendar.

 
I ben impregnada de tu, sé que el teu nom, Tossa,
tindrà sempre més color d’albada.
I un dia, quan sigui gran,
tornaré a endinsar els meus peus vells i nus a la teva sorra.
I primer miraré l’horitzó. Després les teves persianes blaves.
I probablement llavors assaboriré,
no pas amb melangia, sinó amb agraïment,
el gust salat d’una llàgrima.

9 comentaris:

Miquel ha dit...

Tossa ¡¡¡¡

Anònim ha dit...

M'agarda com escrius, em commous. Una abraçada ben forta de la teva germana gran.

Anònim ha dit...

a mi també m'has robat una llàgrima. I ho dic de veres, amb convenciment, no em sabria greu vessar-ne moltes i moltes més. Potser ni amb mil cops sadollaria l'emoció d'aquest moment.
Gràcies.

pericogranollers ha dit...

espero que este descanso te haya sentado bien,saludos de nuevo

Carlos-Corogol ha dit...

Ben trobada! I amb molta inspiració. Es la tendra brisa marina que s'enfila per l'ànima oberta dels teus ulls.

Anònim ha dit...

TINC LA MILLOR MARE DEL MÓOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOON!

GAIA ha dit...

Ui, si que estàs inspirada! M'ha agradat.
Una abraçada

Esther ha dit...

Gràcies a tots i totes!
salut, sol i brisa!

Thera ha dit...

Que bonic i commovedor... La nostra mediterrània i els nostres pobles i sí, Tossa, preciós, amb el seu particular encant.
Desitjo que aquesta pausa hagi estat del tot reconfortant. Ben tornada!