dilluns, 15 de març del 2010

Qüestió de valors


El Periódico. 15.03.2010

Una estratègia intel·ligent a la Fageda

Antoni Serra Ramoneda

Si s’encarregués a una d’aquelles consultories de nom estranger, i múltiples zeros a les seves minutes, un informe sobre la seva viabilitat, la conclusió seria rotundament negativa. En efecte, a ulls dels que apliquen la saviesa convencional, La Fageda té totes les condicions necessàries per no aconseguir sobreviure en un món tan globalitzat. Dues d’aquestes condicions són de destacar. La primera és ser una cooperativa, un tipus d’organització econòmica en què, segons el parer d’alguns, els incentius al rendiment i al bon ús del capital funcionen de manera inadequada per assolir la màxima eficiència. La segona és disposar d’un personal amb discapacitats que segurament comporten una relació entre rendiment i esforç inferior a la normal. I com a guinda del pastís el seu cap visible es diu Cristóbal Colón, cosa que és un obstacle perquè se’l prenguin seriosament.
I, no obstant, La Fageda gaudeix de bona salut malgrat haver de competir amb multinacionals del calibre de Nestlé i Danone. Conscient de les seves limitacions, la cooperativa s’ha fet forta en un nínxol ben delimitat. Geogràficament, no pretén que el seu mercat s’estengui més enllà de l’Ebre. El seu volum de producció no ha de sobrepassar el que li permet la llet de primeríssima qualitat que es muny a la Garrotxa. I rebutja qualsevol diversificació per concentrar-se en exclusiva en el iogurt clàssic. No pretén copiar a escala reduïda les exitoses fórmules dels seus principals competidors. Si fes cas del consultor de torn, entestat en una fórmula estàndard que exigeix guanyar dimensió per poder disfrutar d’unes suposades economies d’escala, s’estavellaria.
Entitats amb senyes d’identitat que no encaixen en el prototip d’empresa que es considera més coherent amb una economia on l’ànsia de globalització és suposadament una condició imprescindible per sobreviure, haurien d’aprendre de La Fageda. El perill per a la supervivència no és ser petit i modest, sinó deixar-se enlluernar pels que, per respondre a uns valors diferents, fan de la dimensió i el compte de resultats la seva única preocupació.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=695880&idseccio_PK=1006&h=

9 comentaris:

Unknown ha dit...

Encara recordo com vares prendre la desició, de manera quasi casual, de canviar de feina i anar-te'n a la cooperativa. La vida ens reserva una oportunitat que hem de saber aprofitar.

Tot Barcelona ha dit...

Anda ¡¡, a Carlitos le ha salido una frase guapetona ¡¡¡ jeje

Anònim ha dit...

En el món globalitzat hi ha qui pensa que quant més gran millor. I no sempre ha de ser així. és més, n'hi ha que s'han negreixat tant que han acabat rebentant. Especialitzar-se en un mercat petit tb pot permetre tirar endavant una activitat. Aquest n'és un exemple.

Thera ha dit...

Preciosa foto wapa!!! ;D

GAIA ha dit...

Pel que diu en Corogol espero que aquesta decisió hagi estat per tu l'adequada! I per molts anys puguis estar a la Cooperativa!!!

Per cert, no puc entrar al teu últim post. El visualitzo des de el meu blog però al accedir em diu que no existeix.....???

Ester ha dit...

Sips Carlitos, vaig agafar un tren que em va deixar en una estació que és una meravella.
Albert, comparteixo el que dius.
Thera, per wuapa la foto de la teva ninfa.
Gaya, moltíssimes gràcies, el mateix et desitjo, i aprofito per dir-te que m'has d'ensenyar qüestions tècniques del blog, no ho domino gens!

gerardeli ha dit...

Jo ja porto un temps a La Fageda i, globalment, n'estic content.
Benvinguda i enhorabona!!!

GAIA ha dit...

Quan vulguis quedem un dia a la Fageda abans d'entrar a treballar. Pel matí una mica abans de les 13:00 h

Ester ha dit...

Gràcies Gerard.
Gaya, fet, ja quedarem i moltes gràcies tb.