dimecres, 2 de març de 2011

Tango

2 comentaris:

ARC ha dit...

VEURAS...potser el que mes trobo a faltar, a mida que vaig acumulant joventut...es aquella facilitat per el ball amb parella...que acaba sient un estat contemplatiu, sense nostalgies,i que nomes les seves musiques mantenen viu al nostre arxiu....i que et ting d'explicar a tu?...encara avui ballar un "buen bolero" em fa sentir viu...si es que...

Esther ha dit...

doncs a seguir així Min!!!
una abraçada