dimarts, 20 d’abril de 2010

Formigues

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Recuerdo haberme pasado horas mirando el comportamiento de las hormigas negras argentinas. Aquello era de película. he visto hacer un puente para atravesar un arroyuelo de más de medio metro de largo para desbaratar un duraznero (melocotonero). Son dignas de admirar. Disciplinadas e incansables. Ahhhh, ayer Ribera, con Carlos y Francesc...Una abraçada i salut d´ells dos ..t´estimam molt...

Esther ha dit...

Gràcies capità, l'estimació és mutua.
Quant a les formigues és extraordinari que un ésser viu tan minúscul tingui una capacitat d'organització tan majúscula