dilluns, 14 de desembre de 2009

Valors







Arribem amb l’Enrique i la Rosa a l’auditori de La Pedrera a tres quarts de deu del matí, just quan la Pamela Hartigan és a punt de començar la seva intervenció. Ocupem uns seients buits a la segona fila i no gaire lluny veiem altres companys de la Fageda. M’havien parlat molt bé d’aquesta dona, directora del centre d’emprenedors socials de la Universitat d’Oxford, i certament el seu discurs captiva. A banda de la seva personalitat desbordant, l’autora de El poder de la locura, és d’aquelles persones dotades d’una oratòria privilegiada i magnètica. Es fa escoltar del primer al darrer minut.

Comença així la primera ponència d’una jornada dedicada a “Repensar l’empresa des dels valors” i la Hartigan allibera una onada d’optimisme dient que “els joves estudiants d’escoles de negoci ja volen unir valors i negoci”, que “estan sorgint vocacions d’autèntics empresaris socials, persones poc raonables que canvien els paradigmes del mercat”. Afegeix també que a vegades “ los negocios de mierda son buenos negocios”, que a proposta de David Green “ens hauríem de preguntar com volem ser recordats? Per no haver estat raonables”, sentencia ; i que els valors socials i ambientals són moralment apassionants…Quantes coses interessants arriba a dir aquesta dona.

Després és el torn d’en Francisco Longo, directiu d’ESADE, que llança també reflexions per fer treballar les neurones “en aquesta crisi han fallat les administracions, el mercat, els bancs, tots!, i alguns volen privatitzar-ne els guanys i socialitzar-ne les pèrdues”. Més perles d’en Longo “ els lideratges s’han encongit”, “hi ha sous obscens que s’exhibeixen impúdicament”, “l’empresa es deshumanitza i el temps s’ha convertit per alguns treballadors en un enemic”.
Ignacio Estensoro, coordinador d’una cooperativa que opera als cinc continents i que factura 500 milions d’euros, justifica l’èxit de la seva organització amb una expressió que em meravella “allò que determina la diferència cara l’èxit d’un projecte és la manera de relacionar-los.”

L’Orquestra simfònica del Vallès és a punt d’interpretar tres peces però abans de fer-ho, el seu director, en Jordi Cos, també hi vol dir la seva “posats a parlar de valors, el millor valor és el de l’amor perquè massa sovint se’ns educa a pensar i no a sentir”. Arrenca molt aplaudiments.
L’Oriol Amat, moderador de la jornada, un savi de les finances, ha fet un recull dels valors dels quals s’ha parlat “ n’he comptat vint: esforç, compromís, responsabilitat, respecte, humilitat, tolerància, aprendre, qualitat, permanència empresarial, innovació,
sacrifici, vocació de servei, innovació, crítica constructiva, llibertat i en Jordi Cos ens ha proposat l’amor.”

Abandonem el meravellós edifici d’en Gaudí, no sense abans fer-nos una foto pel record i després caminar una estona per anar a dinar a un restaurant libanès on no hi faltarà un bon vi i on em deixo aconsellar sobre el què escollir per menjar perquè tinc un paladar massa convencional. Durant l’àpat, a banda d’alimentar-nos, fem allò tant sa de conversar i riure.
De tornada a Olot em truca l’Àngels, un àngel d’amiga que m’ha regalat la Fageda malgrat treballar ella en un altre departament. Quedem? Doncs quedem i ens trobem en un bar a les set de la tarda i no el deixem fins les nou. Converses inacabables i les que queden pendents. Després sopo amb la meva princesa que em posa al dia de com li ha anat la setmana. I me’n vaig a dormir amb la sensació que és el millor que he fet a la meva vida, parir-la, veient-la tant enèrgica, fresca i adolescent. La Maria, el més gran dels valors.

3 comentaris:

Miquel ha dit...

Todo un poema, la foto en blanco y negro....eres tu, con 20 años menos...¡¡¡¡ todo un poema....

Anònim ha dit...

Nice brief and this mail helped me alot in my college assignement. Thanks you on your information.

Esther ha dit...

fent proves