dijous, 26 de novembre del 2009

Llum fresquíssima



Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot.
Al carrer
fa una tarda tranquil.la.
Camina. Hi ha la gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap dels horitzons
que et criden.
Quan tornis, tot serà
més assenyat i digne.
No hauràs oblidat res
-no és més lliure qui oblida-
però duràs les mans
plenes de llum fresquíssima.

Miquel Martí i Pol

2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

"llum fresquíssima"... Es un adjetivo calificativo-emocional. Es un adverbio de cualidad colocado detrás de un nombre común que ya no le permite hacerlo como tal. Es como una fragancia de perfume; un aroma especial que hace diferente a esa luz de otras. Es, no me cabe duda, la luz de la Fajeda. Porque es una luz con el aroma del color verde de las hojas, y cobrizas de la tierra. Es una luz de "terañina". Entre nebulosa y opiacea. Una luz, que solo pudieron reflectar los pinceles de Vayreda ( en sus tres vertientes) y que Martí i Pol supo plasmar en la libreta...

Unknown ha dit...

Amén.