Sona el telèfon. “ Cap a les nou et recollim amb la Dolors i anem a sopar a Olot” , t'ho diu la Lourdes amb un to tant melós com imperatiu. Feia més de trenta anys que no compartiem una vetllada, però com si ens haguéssim vist fa tres setmanes. El Cafè Europa és l'escenari de converses balsàmiques i després tips de riure al Coco. L'essència de l'amistat és inmutable. La Lola,, la Lou i l'Esterins. De Banyoles elles, de l'estany, d'un batxillerat inoblidable...Tant autèntiques com inmensament humanes!
2 comentaris:
Segur que va ser una gran vetllada. Feu molt de goig!!
Ben tornada als espais bloggerils!!!!
i guapes ¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada