Fent el xulo: La Chavela amb la Marina Rossell i jo amb la Marina

Quan la vida et diu que has de tornar a ser un bordegàs

Eren estius llargs i plens de vida. Matins i tardes de pelar-te sovint els genolls, fer gols a la plaça, enfilar-te a les figueres i capbussar-te a les gorgues. De robar maduixes als horts i de nit, sentir també a la pell  la suor de les corredisses al costat dels amics mentre fugies pels carrers del poble d'aquell home que us volia empaitar perquè unes mans entremaliades li havien anat a tocar el timbre de la casa. Mai no ens atrapava.
 “ Ets un bordegàs!” et deia l'àvia.


I d'això ja en fa un piló d'anys i ara la vida et diu que has de tornar a ser aquell bordegàs per a què no t'atrapi cap temença, perquè saps que serà un estiu amb molt més que ferides als genolls i perquè és en l'essència de la vida on flueix la fortalesa de l'anima.

La màgia dels retrobaments

Sona el telèfon. “ Cap a les nou et recollim amb la Dolors i anem a sopar a Olot” , t'ho diu la Lourdes amb un to tant melós com imperatiu. Feia més de trenta anys que no compartiem una vetllada, però com si ens haguéssim vist fa tres setmanes. El Cafè Europa és l'escenari de converses balsàmiques i després tips de riure al Coco. L'essència de l'amistat és inmutable. La Lola,, la Lou i l'Esterins. De Banyoles elles, de l'estany, d'un batxillerat inoblidable...Tant autèntiques com inmensament humanes!

Pausa al blog. Descans hivernal

Uns dies desconnectada

Ens fem grans

Viatge a l'ànima

Instants de sons i silencis
que bressolen l'ànima.
Hores de no fer res a deshora.
Preuada quietud.
Preludi de moments plàcids.
Miralls que dibuixen noves rutes.
I goses trepitjar senders
mai no explorats.
I se't revelen nous paisatges
on hi juguen tots els colors.
I al final del trajecte
els dits atansen la quimera.
Llavors, tot s'esdevé refugi i cadència.
I les paraules que et dius es vesteixen de cotó.
I sona la més bella de les melodies.
L'agulla de la brúixola ha fet ruta
cap a l'epíleg més desitjat.
I a la tornada,
no et reconeixes.
Et saps més lliure i més valenta.

Play

Tornada, retorn...

Un temps de desconnexió

Una pausa, un parèntesi, un punt i a part, un repòs, un descans, una parada, una aturada,
un interval, un temps de desconnexió...
i molta salut i sort per tothom

Tres mares en el dia de la mare

Vacances, bones festes a tothom i un 2010 de 10

Tant de bo

Cap mort premeditada en un context de distreure, recrear, divertir...no hauria de tenir cabuda en l'actitud humana. És una qüestió de principis i de consciència, no pas cultural, d'art o de tradició. Tant de bo avui em pugui sentir orgullosa del meu país. Si no m'hi puc sentir tant de bo algun dia desaparegui aquest espectacle per falta d'espectadors.

Tancat per vacances

Sempre present

Tres anys i un dia i sempre present. La teva melodia preferida arribada d'allà mateix on ets i el proverbi de la teva peli també preferida "Encara que ja no tornin els dies d'esplendor a l'herba, ni la glòria a les flors, no ens afligim, perquè la bellesa perdura en el record"

Gràcies per haver existit punyetera

Pilar Serra i Margalef, presidenta de l'Orfeó Popular Olotí, quan va ser guardonada amb les Ales a la Cultura 2004. El seu caràcter obert i inquiet ha estat fonamental per fer despertar una entitat centenària i alhora obrir-la a totes les persones i col·lectius que necessitin les instal·lacions per fer-hi els seus actes, convertint així l'Orfeó en una casa per a tots

Diuen que la paraula gràcies és el tribut lliurat en reconeixement a un favor, doncs et volem donar les més grans de les gràcies senzillament per haver existit.
Si la Maria no t'hagués parit, algú t'hauria d'haver inventat.

Gràcies doncs per haver entrat en l’escenari de les nostres vides. Gràcies perquè quan s’alçava el teló de la teva presencia regalaves senzillesa, bonhomia i altruisme. Gràcies per l’energia del teu verb i del teu caminar, pel teu somriure de nena trapella, per la teva mirada encuriosida i per les més aliades de les converses. Per la teva perseverança, i pel teu coratge, i gràcies fins i tot per les teves sanes emprenyades, amarades de les millors voluntats i passions.

Tots sabem que l’Orfeó sense tu serà un altre Orfeó. Que la seva porta, la seva gent, les seves escales, totes les seves parets i les seves bambolines et trobaran a faltar, però sabem també que ja resten impregnades del teu alè, com la mar bressola eternament l’arena i l’escorça abraça l’arbre. Ha estat massa immensa la teva empremta punyetera.

Els adéus sempre són cruels però malgrat el maleït dolor i des de la més dolça de les serenitats, sabem més coses, com que ara mateix, des del planeta de les ànimes, allà on algun dia ens retrobarem, ja deus estar brodant paraules i vestint imatges pel guió d'una nova obra.

Guarda’ns, si us plau, uns seients a primera fila.

Amor animal

Bach - "Ave Maria" (Mother's love)

Un any de blog i ara uns dies desconectada

Aquesta nit aquest bolero ha fet un anyet i ara es desconecta uns dies per tornar a la primavera que ja tenim a la cantonada. Salut i sort a tots i totes que passeu per aquí, i fins ben aviat

Probablemente....