Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M'han fet riure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M'han fet riure. Mostrar tots els missatges
diumenge, 26 d’agost del 2012
dijous, 23 d’agost del 2012
diumenge, 4 de setembre del 2011
dimarts, 5 de juliol del 2011
dijous, 16 de juny del 2011
Adéu a una flequera antipàtica
No tornaré a comprar-te pa. Ni res.
Per Josep Pastells
Ho sento, però no tornaré a la teva fleca. És una decisió intranscendent per al futur del teu negoci, ja ho sé. De cap manera vull perjudicar-te econòmicament, només tinc ganes de perdre't de vista. I em ve de gust comunicar-te (és un dir: dubto que llegeixis mai aquest post) que no tornaré a trepitjar la botiga que regentes. Feia temps que suportava estoicament la teva eterna cara de pomes agres, però avui, no fa ni un parell d'hores, he dit prou.
Puc entendre que tinguis un mal dia. O uns quants. Fins i tot puc fer-me càrrec que estiguis condemnada a ser antipàtica pels segles dels segles. Desconec les teves circumstàncies personals, el teu passat, el teu present. És possible que tinguis raons ben sòlides per contemplar el món amb cara de fàstic i, en tot cas, ningú no pot obligar-te a somriure, ni menys encara a riure. Jo mateix, no em fa res confessar-ho, sovint estic seriós quan hauria d'estar cantant i ballant sense cap contenció. Tothom és com és. Tothom fa el que vol. Dins d'uns límits, és clar. I tu, antiga flequera meva, mai no havies destacat per les teves expressions afectuoses però com a mínim mostraves una certa, mínima, educació. Avui no.
Silencis i mirades
Entro a la fleca amb la intenció de comprar un parell de croissants de xocolata. Tinc gana i d'aquí a un parell d'hores vull córrer una mica. Per raons que no vénen al cas, estic de molt bon humor. Et dedico un "Bones!" tan entusiasta que fins i tot jo em sorprenc. Mai no m'has donat motius per saludar-te efusivament, però acabo de fer-ho i, com és lògic, espero una resposta. La que sigui. L'obtinc, és clar, però no m'agrada gens. No dius res. Ni em mires. El silenci és absolut. Estem sols i continues sense mirar-me, sense dir-me res. Fins que, al cap de quinze o vint segons, quan deus començar a notar que no et trec els ulls de sobre mentre em pregunto fins on pot arribar la teva mala educació, em dirigeixes una d'aquelles mirades de perdonavides que mai no he suportat.
Canvi positiu
Llavors entenc que no t'aguanto més. Surto de la fleca sense dir res, amb la ferma decisió de no tornar més. I com que sé que no em llegiràs faré un afegitó una mica cruel: a la fleca on finalment he entrat m'ha atès una dona molt més educada (i molt més jove, i molt més maca; què hi farem, sóc un superficial de merda!) que m'ha venut un pa de pessic excels que a partir d'ara penso comprar sovint. Ah, m'oblidava d'una cosa: adéu.
http://blocs.mesvilaweb.cat/giusepe/cat/3201
Per Josep Pastells
Ho sento, però no tornaré a la teva fleca. És una decisió intranscendent per al futur del teu negoci, ja ho sé. De cap manera vull perjudicar-te econòmicament, només tinc ganes de perdre't de vista. I em ve de gust comunicar-te (és un dir: dubto que llegeixis mai aquest post) que no tornaré a trepitjar la botiga que regentes. Feia temps que suportava estoicament la teva eterna cara de pomes agres, però avui, no fa ni un parell d'hores, he dit prou.
Puc entendre que tinguis un mal dia. O uns quants. Fins i tot puc fer-me càrrec que estiguis condemnada a ser antipàtica pels segles dels segles. Desconec les teves circumstàncies personals, el teu passat, el teu present. És possible que tinguis raons ben sòlides per contemplar el món amb cara de fàstic i, en tot cas, ningú no pot obligar-te a somriure, ni menys encara a riure. Jo mateix, no em fa res confessar-ho, sovint estic seriós quan hauria d'estar cantant i ballant sense cap contenció. Tothom és com és. Tothom fa el que vol. Dins d'uns límits, és clar. I tu, antiga flequera meva, mai no havies destacat per les teves expressions afectuoses però com a mínim mostraves una certa, mínima, educació. Avui no.
Silencis i mirades
Entro a la fleca amb la intenció de comprar un parell de croissants de xocolata. Tinc gana i d'aquí a un parell d'hores vull córrer una mica. Per raons que no vénen al cas, estic de molt bon humor. Et dedico un "Bones!" tan entusiasta que fins i tot jo em sorprenc. Mai no m'has donat motius per saludar-te efusivament, però acabo de fer-ho i, com és lògic, espero una resposta. La que sigui. L'obtinc, és clar, però no m'agrada gens. No dius res. Ni em mires. El silenci és absolut. Estem sols i continues sense mirar-me, sense dir-me res. Fins que, al cap de quinze o vint segons, quan deus començar a notar que no et trec els ulls de sobre mentre em pregunto fins on pot arribar la teva mala educació, em dirigeixes una d'aquelles mirades de perdonavides que mai no he suportat.
Canvi positiu
Llavors entenc que no t'aguanto més. Surto de la fleca sense dir res, amb la ferma decisió de no tornar més. I com que sé que no em llegiràs faré un afegitó una mica cruel: a la fleca on finalment he entrat m'ha atès una dona molt més educada (i molt més jove, i molt més maca; què hi farem, sóc un superficial de merda!) que m'ha venut un pa de pessic excels que a partir d'ara penso comprar sovint. Ah, m'oblidava d'una cosa: adéu.
http://blocs.mesvilaweb.cat/giusepe/cat/3201
dimecres, 16 de febrer del 2011
dijous, 10 de febrer del 2011
dissabte, 29 de gener del 2011
dimecres, 12 de gener del 2011
divendres, 24 de desembre del 2010
dilluns, 13 de desembre del 2010
dissabte, 8 de maig del 2010
dimecres, 21 d’abril del 2010
dimecres, 3 de febrer del 2010
dimecres, 23 de setembre del 2009
diumenge, 20 de setembre del 2009
dissabte, 30 de maig del 2009
dimecres, 27 de maig del 2009
diumenge, 24 de maig del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)