dilluns, 22 de novembre del 2010
Laseliai
Era aún posible
caminar de puntillas
para tantear el aire
beberse el agua
muy despacio
en gotas de atardeceres
detener el tiempo
entre los dedos
y con la caricia
desplegar alas
volar en silencio
no pensar en nada
solamente soñar
como niños del viento
con gotas de agua
en el mar
y diamantes en el pecho
al despertarse
http://www.mujerdeaire.com/2010/05/laseliai.html
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
encara era possible
caminar de puntetes
per fer tentines a l'aire
beure's l'aigua poc a poc
en gotes de capvespre
aturar el temps
entre els dits
i amb la manyaga
obrir les ales
volar en silenci
no pensar en res
només somiar
com infants del vent
amb gotes d'aigua
al mar
i brillants al pit
en despertar-se.
Era ancora possibile
camminare in punta
di piedi per testare
l'aria e bere l'acqua molto lentamente
in gocce di tramonti
fermare il tempo tra le dita e il tocco ali display a volare
in silenzio
a pensare ad altro sogno
solo di come figli del vento
con gocce d'acqua nel diamanti del mare,
nel petto al risveglio
C'était toujours possible
marcher des dentelles
pour tester l'air
l'eau potable,
lentement
dans des gouttes de soirs
arrêter le temps
entre les doigts
et caressante
déployer des ailes,
voler en silence,
ne penser à rien,
seulement rêver
comme enfants du vent
avec gouttes d'eau
dans la mer,
et des diamants dans la poitrine
après s'être éveillé.
Què dir quan no se sap què dir?
gràcies,grazzie, merci
no dire niente ¡¡¡ mammma mia cossa fai ¡¡¡ ¿ capitto ?...salut , il miquelo ¡¡¡
Per voi un abbraccio enorme
Publica un comentari a l'entrada