Sentinelles de l'alegria

Glopades

Quan la vida et diu que has de tornar a ser un bordegàs

Eren estius llargs i plens de vida. Matins i tardes de pelar-te sovint els genolls, fer gols a la plaça, enfilar-te a les figueres i capbussar-te a les gorgues. De robar maduixes als horts i de nit, sentir també a la pell  la suor de les corredisses al costat dels amics mentre fugies pels carrers del poble d'aquell home que us volia empaitar perquè unes mans entremaliades li havien anat a tocar el timbre de la casa. Mai no ens atrapava.
 “ Ets un bordegàs!” et deia l'àvia.


I d'això ja en fa un piló d'anys i ara la vida et diu que has de tornar a ser aquell bordegàs per a què no t'atrapi cap temença, perquè saps que serà un estiu amb molt més que ferides als genolls i perquè és en l'essència de la vida on flueix la fortalesa de l'anima.

La màgia dels retrobaments

Sona el telèfon. “ Cap a les nou et recollim amb la Dolors i anem a sopar a Olot” , t'ho diu la Lourdes amb un to tant melós com imperatiu. Feia més de trenta anys que no compartiem una vetllada, però com si ens haguéssim vist fa tres setmanes. El Cafè Europa és l'escenari de converses balsàmiques i després tips de riure al Coco. L'essència de l'amistat és inmutable. La Lola,, la Lou i l'Esterins. De Banyoles elles, de l'estany, d'un batxillerat inoblidable...Tant autèntiques com inmensament humanes!