dissabte, 3 de desembre del 2011
dilluns, 28 de novembre del 2011
diumenge, 27 de novembre del 2011
dissabte, 26 de novembre del 2011
diumenge, 20 de novembre del 2011
dilluns, 7 de novembre del 2011
dijous, 3 de novembre del 2011
dimarts, 1 de novembre del 2011
dimarts, 25 d’octubre del 2011
dissabte, 22 d’octubre del 2011
diumenge, 9 d’octubre del 2011
dimecres, 5 d’octubre del 2011
diumenge, 2 d’octubre del 2011
dissabte, 1 d’octubre del 2011
divendres, 9 de setembre del 2011
dimecres, 7 de setembre del 2011
diumenge, 4 de setembre del 2011
divendres, 5 d’agost del 2011
Temps de sentir
Tiempo de recuperar los sentidos que las prisas me han robado...
http://www.youtube.com/watch?v=0HhTlY9hMR8&feature=player_embedded#at=95
dilluns, 25 de juliol del 2011
diumenge, 24 de juliol del 2011
dissabte, 23 de juliol del 2011
dijous, 21 de juliol del 2011
dijous, 14 de juliol del 2011
Muuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
La granja de La Fageda, número 1 del rànquing estatal de vaques frisones
![]()
Santa Pau, 14 de juliol de 2011. La Confederació d’Associacions de Frisona espanyola (CONAFE) acaba de publicar el seu rànquing anual de les millors explotacions de vaques frisones de tot l’Estat, en el qual la granja de La Fageda de Santa Pau surt en la primera posició, mentre que l’any passat ja figurava en la segona.
El ranquing de CONAFE s’elabora en funció de l’anomenat Index de Mèrit Genètic Total entre les explotacions de més de 200 caps de bestiar a tot l’Estat, sobre una població total de més de mig milió de vaques frisones.
L’Index de Mèrit Genètic Total mesura la qualitat de les vaques frisones seguint paràmetres científics, essencialment les propietats morfològiques, bona disposició del braguer i de les cames, recompte cel·lular que indica de la puresa de la llet, percentatge de greix i proteïnes a la llet, etc. Les vaques que obtenen un alt índex, com és el cas de La Fageda, donen més llet i de millor qualitat i tenen una vida productiva més llarga.
La millora de la raça és el resultat d’una tasca d’anys mitjançant una selecció genètica de vàries generacions de bestiar, així com de l’alimentació a base de farratges naturals i de la qualitat del maneig. La granja de La Fageda té prop de 500 caps de bestiar. La producció diària mitjana és de 32 litres i de 2 milions de litres al cap de l’any.
La Fageda dóna feina o ocupació a 270 persones, 60% de les quals presenten discapacitat intel·lectual o malaltia mental severa. És cofundadora del Grup Empresarial Clade i de l’associació Sinergrup de centre especials de treball.
Santa Pau, 14 de juliol de 2011. La Confederació d’Associacions de Frisona espanyola (CONAFE) acaba de publicar el seu rànquing anual de les millors explotacions de vaques frisones de tot l’Estat, en el qual la granja de La Fageda de Santa Pau surt en la primera posició, mentre que l’any passat ja figurava en la segona.
El ranquing de CONAFE s’elabora en funció de l’anomenat Index de Mèrit Genètic Total entre les explotacions de més de 200 caps de bestiar a tot l’Estat, sobre una població total de més de mig milió de vaques frisones.
L’Index de Mèrit Genètic Total mesura la qualitat de les vaques frisones seguint paràmetres científics, essencialment les propietats morfològiques, bona disposició del braguer i de les cames, recompte cel·lular que indica de la puresa de la llet, percentatge de greix i proteïnes a la llet, etc. Les vaques que obtenen un alt índex, com és el cas de La Fageda, donen més llet i de millor qualitat i tenen una vida productiva més llarga.
La millora de la raça és el resultat d’una tasca d’anys mitjançant una selecció genètica de vàries generacions de bestiar, així com de l’alimentació a base de farratges naturals i de la qualitat del maneig. La granja de La Fageda té prop de 500 caps de bestiar. La producció diària mitjana és de 32 litres i de 2 milions de litres al cap de l’any.
La Fageda dóna feina o ocupació a 270 persones, 60% de les quals presenten discapacitat intel·lectual o malaltia mental severa. És cofundadora del Grup Empresarial Clade i de l’associació Sinergrup de centre especials de treball.
dimecres, 6 de juliol del 2011
dimarts, 5 de juliol del 2011
diumenge, 3 de juliol del 2011
divendres, 24 de juny del 2011
dimarts, 21 de juny del 2011
dijous, 16 de juny del 2011
Adéu a una flequera antipàtica
No tornaré a comprar-te pa. Ni res.
Per Josep Pastells
Ho sento, però no tornaré a la teva fleca. És una decisió intranscendent per al futur del teu negoci, ja ho sé. De cap manera vull perjudicar-te econòmicament, només tinc ganes de perdre't de vista. I em ve de gust comunicar-te (és un dir: dubto que llegeixis mai aquest post) que no tornaré a trepitjar la botiga que regentes. Feia temps que suportava estoicament la teva eterna cara de pomes agres, però avui, no fa ni un parell d'hores, he dit prou.
Puc entendre que tinguis un mal dia. O uns quants. Fins i tot puc fer-me càrrec que estiguis condemnada a ser antipàtica pels segles dels segles. Desconec les teves circumstàncies personals, el teu passat, el teu present. És possible que tinguis raons ben sòlides per contemplar el món amb cara de fàstic i, en tot cas, ningú no pot obligar-te a somriure, ni menys encara a riure. Jo mateix, no em fa res confessar-ho, sovint estic seriós quan hauria d'estar cantant i ballant sense cap contenció. Tothom és com és. Tothom fa el que vol. Dins d'uns límits, és clar. I tu, antiga flequera meva, mai no havies destacat per les teves expressions afectuoses però com a mínim mostraves una certa, mínima, educació. Avui no.
Silencis i mirades
Entro a la fleca amb la intenció de comprar un parell de croissants de xocolata. Tinc gana i d'aquí a un parell d'hores vull córrer una mica. Per raons que no vénen al cas, estic de molt bon humor. Et dedico un "Bones!" tan entusiasta que fins i tot jo em sorprenc. Mai no m'has donat motius per saludar-te efusivament, però acabo de fer-ho i, com és lògic, espero una resposta. La que sigui. L'obtinc, és clar, però no m'agrada gens. No dius res. Ni em mires. El silenci és absolut. Estem sols i continues sense mirar-me, sense dir-me res. Fins que, al cap de quinze o vint segons, quan deus començar a notar que no et trec els ulls de sobre mentre em pregunto fins on pot arribar la teva mala educació, em dirigeixes una d'aquelles mirades de perdonavides que mai no he suportat.
Canvi positiu
Llavors entenc que no t'aguanto més. Surto de la fleca sense dir res, amb la ferma decisió de no tornar més. I com que sé que no em llegiràs faré un afegitó una mica cruel: a la fleca on finalment he entrat m'ha atès una dona molt més educada (i molt més jove, i molt més maca; què hi farem, sóc un superficial de merda!) que m'ha venut un pa de pessic excels que a partir d'ara penso comprar sovint. Ah, m'oblidava d'una cosa: adéu.
http://blocs.mesvilaweb.cat/giusepe/cat/3201
Per Josep Pastells
Ho sento, però no tornaré a la teva fleca. És una decisió intranscendent per al futur del teu negoci, ja ho sé. De cap manera vull perjudicar-te econòmicament, només tinc ganes de perdre't de vista. I em ve de gust comunicar-te (és un dir: dubto que llegeixis mai aquest post) que no tornaré a trepitjar la botiga que regentes. Feia temps que suportava estoicament la teva eterna cara de pomes agres, però avui, no fa ni un parell d'hores, he dit prou.
Puc entendre que tinguis un mal dia. O uns quants. Fins i tot puc fer-me càrrec que estiguis condemnada a ser antipàtica pels segles dels segles. Desconec les teves circumstàncies personals, el teu passat, el teu present. És possible que tinguis raons ben sòlides per contemplar el món amb cara de fàstic i, en tot cas, ningú no pot obligar-te a somriure, ni menys encara a riure. Jo mateix, no em fa res confessar-ho, sovint estic seriós quan hauria d'estar cantant i ballant sense cap contenció. Tothom és com és. Tothom fa el que vol. Dins d'uns límits, és clar. I tu, antiga flequera meva, mai no havies destacat per les teves expressions afectuoses però com a mínim mostraves una certa, mínima, educació. Avui no.
Silencis i mirades
Entro a la fleca amb la intenció de comprar un parell de croissants de xocolata. Tinc gana i d'aquí a un parell d'hores vull córrer una mica. Per raons que no vénen al cas, estic de molt bon humor. Et dedico un "Bones!" tan entusiasta que fins i tot jo em sorprenc. Mai no m'has donat motius per saludar-te efusivament, però acabo de fer-ho i, com és lògic, espero una resposta. La que sigui. L'obtinc, és clar, però no m'agrada gens. No dius res. Ni em mires. El silenci és absolut. Estem sols i continues sense mirar-me, sense dir-me res. Fins que, al cap de quinze o vint segons, quan deus començar a notar que no et trec els ulls de sobre mentre em pregunto fins on pot arribar la teva mala educació, em dirigeixes una d'aquelles mirades de perdonavides que mai no he suportat.
Canvi positiu
Llavors entenc que no t'aguanto més. Surto de la fleca sense dir res, amb la ferma decisió de no tornar més. I com que sé que no em llegiràs faré un afegitó una mica cruel: a la fleca on finalment he entrat m'ha atès una dona molt més educada (i molt més jove, i molt més maca; què hi farem, sóc un superficial de merda!) que m'ha venut un pa de pessic excels que a partir d'ara penso comprar sovint. Ah, m'oblidava d'una cosa: adéu.
http://blocs.mesvilaweb.cat/giusepe/cat/3201
diumenge, 12 de juny del 2011
Des de la 314
Arribar amb pressa de no tenir pressa.
I que tot t’estigui bé.
Les parets blanques i torrades.
La barana del balcó orfe d’una mà de pintura.
Tres quadres lletjos que semblen macos.El saló acollidor i passat de moda de l’esmorzar.
El suc de taronja que et prepara una dona afable.
I de matinada i ben deserta la platja
enfilar el camí del far.
Una àvia que no has vist mai et diu bon dia.
I un cop allà dalt tot pren una altra dimensió.
I al migdia el sol t’escalfa la pell i la brisa endolceix l’ànima.
I abraces el goig d’atrapar amb la càmera el vol pausat i altiu d’una gavina
i damunt l’arena, les rialles d’una princesa de rinxols grocs.
T’inventes jocs com fer tres-centes catorze petjades
o poses noms als sons de les onades.
I tot s’esdevé plàcid, lent i mesurat.
I a cau d’orella les veus del mar et xiuxiuegen que la calma t’ha segrestat.
Deu ser allò que en diuen l’aquí i l’ara.
I vas fent tombs de la platja gran a la menuda.
I de la menuda a la gran.
I escrius algunes d’aquestes coses aquest dimecres de pluja fina.
T’ has enamorat d’aquesta vila de carrers blancs
i de torres i muralles que parlen de pirates.
Saps que has trobat més del que venies a buscar.
Saps, com et revela la cançó,
que seràs forta com la roca que s’alça de les aigües.
Dies de cotó i de sucre,
de paraules i de mirades blaves.
I tornes a fer la maleta, aquest cop molt a poc a poc,
per alentir el ritual del comiat.
I tornar borratxa de pau,
i esperar que sigui llarga la ressaca.
Trossos de vida que tal vegada un àngel et va agendar.
I ben impregnada de tu, sé que el teu nom, Tossa,
tindrà sempre més color d’albada.
I un dia, quan sigui gran,
tornaré a endinsar els meus peus vells i nus a la teva sorra.
I primer miraré l’horitzó. Després les teves persianes blaves.
I probablement llavors assaboriré,
no pas amb melangia, sinó amb agraïment,
el gust salat d’una llàgrima.
dissabte, 11 de juny del 2011
divendres, 8 d’abril del 2011
dimecres, 6 d’abril del 2011
dimarts, 5 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
divendres, 1 d’abril del 2011
dimecres, 30 de març del 2011
dimarts, 29 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
dijous, 24 de març del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)