dimecres, 15 d’agost del 2012

L'arquitecte




Amb els anys aprens


que tenir un bon pla

és l’única manera

de poder reduir el marge d’error.



Tu t’hi estàs fins tard calculant-ho tot.

I malgrat la son,

un esforç per escriure el que penses

tant senzillament com pots.

Però no hi ha prou café

per desvetllar-te tanta estona.

I els ulls es van rendint,

tu ni te n’adones.

Dorm, arquitecte, dorm,

que el que estas intentant

és del tot impossible.

i que no depén de tu,

hi ha un projecte

que no es pot preveure.

La vida la fa cadascú.



I una casa on hi capiguem tots,

un espai amb cuina-menjador.

I deixar que a la tarda entri el sol,

i finestres de 4×2.



I que tingui sentit de l’humor,

i un saber-se triar bé els amics,

i un caure que el faci més fort.

I la força per saber dir no.



I un jardí on s’hi pugui ballar,

un portal que convidi a passar,

i un veí, un catxondo mental.

I una taula al carrer per Sant Joan.



I que et diguin que ho has fet preu bé.

I que visqui el que tu no has pogut.

Fer-lo llest, que no tingui mai por.

I saber quan deixar-lo fer sol.



2 comentaris:

  1. Jo també t'estimo tros d'amic!
    Per tu, avui tinc el dia musical

    http://www.youtube.com/watch?v=rMY0S9rdNZ0

    I amb lletra inclosa:
    LA AMISTAD

    Muchos de mis amigos han venido de la nubes
    con sol y lluvia como único equipaje
    han hecho de la estación de las amistades sinceras
    la más bella estación de las cuatro de la tierra

    Tienen esa dulzura de los más bellos paisajes
    y la fidelidad de las aves migratorias
    en sus corazones está grabada una infinita ternura
    pero a veces en sus ojos se refleja la tristeza

    Entonces, vienen al calor de mi casa
    y tú también vendrás

    Podrás volver a lo más profundo de las nubes
    y de nuevo sonreír a muchos otros rostros
    dar a tu alrededor un poco de tu ternura
    cuando otro quiera ocultarte su tristeza

    Como no sabemos lo que la vida nos depara
    puede ser que a mi vez yo no sea nunca más alguien
    si me queda un amigo que realmente me comprenda
    olvidaré a la vez mis lágrimas y mis penas

    Entonces, quizás vendré a tu casa
    a calentar mi corazón con tu leña

    ResponElimina