Un altra tarda nefasta. Culpa meva per badar. En tancar la porta del cotxe m'hi he enganxat el dit petit de la mà esquerra. Resultat: visió d'estrelles, fractura i sang, injecció del tètanus, calmants i antibiòtics i demà serà un altre dia.
Resultat: visió d'estrelles.... muy gracioso (me rio yo, que no he sufrido el dolor). A´nimo y que te dure poco el tema... Siento no entender el catalá mas que una mica. Un saludo
Todos los problemas son circunstanciales y las circunstancias son igual que las olas: suben y bajan, vienen y se van. Y un suceso desagradable trae consigo un futuro halagueño. De una desgracia nace una esperanza. De un llanto un consuelo. De la necesidad,superación. Y es curioso, pero cuanto más te esfuerces más suerte tendrás. ÀNIMS OLO i esforça't.
M'imagino el dolor en el moment de tancar la porta i em fa mal a mi. Cuida't, aixo aviat es curarà i mentres puguis apretar la q, la a i la z amb un altre dit per continuar publicant el teu blog, sabrem que la evolució es bona. Josep Maria
Mery, pues lo entiendes todo, pero el título no te lo traduzco porqué es una palabrota. Corogol, m'apunto el teu comentari per aplicar-lo a altres aspectes de la meva vida. Josep Maria,ja veus que no m'impedeix teclejar, i tu tb cuida't. Pericogranollrs, si puc baixaré tot i que em tenen molt emprenyada.
JAJAJA Sorru com sempre genial. Al del petó en blanc i blau t'envio una abraçada perica, i a la de la micromina que sàpigues que vaig estar a punt de plorar. Només l'edat m'ho va impedir i perquè estava al carrer! Collons de 40! Tanta solidaritat amb el meu dit, que més que dit ara és una botifarra, m'ha emocionat.
Como dijo mí mujer en la noche de bodas..."siempre llegas tarde "...Bueno, pues, a mejorarse...Yo también tengo una historia parecida, pero es de otro dedo y con una cremallera...Algún día te lo explico...petons
Resultat: visió d'estrelles.... muy gracioso (me rio yo, que no he sufrido el dolor). A´nimo y que te dure poco el tema...
ResponEliminaSiento no entender el catalá mas que una mica.
Un saludo
En serio t'has trencat el dit? Demà ja et trucaré a veure com estàs. Que dormis bé!
ResponEliminaTodos los problemas son circunstanciales
ResponEliminay las circunstancias son igual que las olas: suben y bajan,
vienen y se van. Y un suceso desagradable trae consigo un futuro halagueño. De una desgracia nace una esperanza. De un llanto un consuelo. De la necesidad,superación. Y es curioso, pero cuanto más te esfuerces más suerte tendrás. ÀNIMS OLO i esforça't.
M'imagino el dolor en el moment de tancar la porta i em fa mal a mi.
ResponEliminaCuida't, aixo aviat es curarà i mentres puguis apretar la q, la a i la z amb un altre dit per continuar publicant el teu blog, sabrem que la evolució es bona.
Josep Maria
animos y ya he leido que esta inoportuna lesion no te hera perderte el partido del domingo,saludos.
ResponEliminaMery, pues lo entiendes todo, pero el título no te lo traduzco porqué es una palabrota.
ResponEliminaCorogol, m'apunto el teu comentari per aplicar-lo a altres aspectes de la meva vida.
Josep Maria,ja veus que no m'impedeix teclejar, i tu tb cuida't.
Pericogranollrs, si puc baixaré tot i que em tenen molt emprenyada.
Un peto blanc i blau com el cel per tu i el tu ditet malalt i que et milloris.
ResponEliminaCollons tambè. Llegint a en Corogol en venen ganes d'agafarme la ma sencera amb la porta del cotxe... Sorru.
ResponEliminaReina,quin mal!!!!
ResponEliminaTan contenta que estava perquè el cap de setmana t'havia anat de cine.
Ja tenies "micromina"?
JAJAJA Sorru com sempre genial.
ResponEliminaAl del petó en blanc i blau t'envio una abraçada perica, i a la de la micromina que sàpigues que vaig estar a punt de plorar. Només l'edat m'ho va impedir i perquè estava al carrer! Collons de 40!
Tanta solidaritat amb el meu dit, que més que dit ara és una botifarra, m'ha emocionat.
Ja ho veus OLo: Cal trinxar-se un dit per augmentar el nivell d'audiencia i comentaris....Jo no sóc capaç
ResponEliminaComo dijo mí mujer en la noche de bodas..."siempre llegas tarde "...Bueno, pues, a mejorarse...Yo también tengo una historia parecida, pero es de otro dedo y con una cremallera...Algún día te lo explico...petons
ResponEliminaSí,ya me lo contarás Miquel. Corogol, si mai em trenco una cama em sentiré ben aclaparada
ResponElimina