dilluns, 22 de novembre del 2010

Laseliai



Era aún posible
caminar de puntillas
para tantear el aire
beberse el agua
muy despacio
en gotas de atardeceres
detener el tiempo
entre los dedos
y con la caricia
desplegar alas
volar en silencio
no pensar en nada
solamente soñar
como niños del viento
con gotas de agua
en el mar
y diamantes en el pecho
al despertarse

http://www.mujerdeaire.com/2010/05/laseliai.html
a

6 comentaris:

  1. gatot22 de novembre del 2010, a les 21:43

    encara era possible
    caminar de puntetes
    per fer tentines a l'aire
    beure's l'aigua poc a poc
    en gotes de capvespre
    aturar el temps
    entre els dits
    i amb la manyaga
    obrir les ales
    volar en silenci
    no pensar en res
    només somiar
    com infants del vent
    amb gotes d'aigua
    al mar
    i brillants al pit
    en despertar-se.

    ResponElimina
  2. Tot Barcelona22 de novembre del 2010, a les 22:20

    Era ancora possibile
    camminare in punta
    di piedi per testare
    l'aria e bere l'acqua molto lentamente
    in gocce di tramonti
    fermare il tempo tra le dita e il tocco ali display a volare
    in silenzio
    a pensare ad altro sogno
    solo di come figli del vento
    con gocce d'acqua nel diamanti del mare,
    nel petto al risveglio

    ResponElimina
  3. Unknown23 de novembre del 2010, a les 0:29

    C'était toujours possible
    marcher des dentelles
    pour tester l'air
    l'eau potable,
    lentement
    dans des gouttes de soirs
    arrêter le temps
    entre les doigts
    et caressante
    déployer des ailes,
    voler en silence,
    ne penser à rien,
    seulement rêver
    comme enfants du vent
    avec gouttes d'eau
    dans la mer,
    et des diamants dans la poitrine
    après s'être éveillé.

    ResponElimina
  4. Ester23 de novembre del 2010, a les 12:44

    Què dir quan no se sap què dir?
    gràcies,grazzie, merci

    ResponElimina
  5. Tot Barcelona23 de novembre del 2010, a les 16:31

    no dire niente ¡¡¡ mammma mia cossa fai ¡¡¡ ¿ capitto ?...salut , il miquelo ¡¡¡

    ResponElimina
  6. Ester24 de novembre del 2010, a les 21:16

    Per voi un abbraccio enorme

    ResponElimina